Unes tisores de podar ben especials…

foto14Veus aquestes tisores? Em va preguntar el pare del Lluís, ensenyant-me, tot orgullós, unes tisores de podar descolorides que tenia a l’armari. Tenen ben bé quaranta-cinc anys… (mira cap amunt, o cap endins més aviat, cercant en la memòria) sí i tant, quaranta-cinc anys! I mira com tallen, encara!

El pare del Lluís és un home de seixanta i pocs, fuster, retirat abans d’hora del món laboral per un infart, que el va deixar amb un motoret per anar tirant, con diu ell.

Em va explicar la seva història, la de les tisores, però també d’ell mateix, de la persona [Hort identitari]. Són de quan tenia 15 anys, quan vam anar a la verema, al sud de França. “Vam”, en plural? Li pregunto jo. Sí, jo i la mare… Preparaven el casament de la seva germana, i feien falta calers. Van anar a França dos anys, aquell i el següent.

Hem parlat del pare, però no d’en Lluís, que de fet és qui té l’hort al centre. El va agafar a finals de 2012, quan es trobava en situació d’atur. Bé, en realitat va ser iniciativa de la Patrícia, la seva companya, per animar-lo, per mantenir-lo en certa manera actiu [Hort generatiu], en una activitat que de fet a tots dos agradava. Des de fa uns mesos, però, torna a treballar a jornada completa, sovint lluny de la llar, de manera que és el seu pare qui li dóna un cop de mà. Així també em distrec, reconeix el pare [Hort generatiu], sempre m’ha agradat el camp.

 

This work, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.

Comments are closed.

Post Navigation

css.php