“Horts urbans” és el terme correcte?

Un dels pricipals handicaps a l’hora de delimitar el fenomen dels horts contemporanis és la seva extraordinària complexitat. Una complexitat que es manifesta a l’hora d’establir un terme apropiat i de consens. Vegem algunes propostes:

  • Horts familiars. És el terme més habitual a França, oficial a partir de 1952, quan s’aprova una llei que els regula. A l’Estat espanyol també es va usar aquest terme per part de l’ Instituto Nacional de Colonización durant la dictadura franquista. Actualment està en desús, almenys a casa nostra. Atenent-nos estrictament al seu significat literal, hem de dir que s’ajusta força a la definició de la majoria d’horts no professionals, ja que aquests solen estar associats a llars familiars, formen part en certa manera de l’economia familiar. Per contra, quan emprem l’adjectiu “familiars” deixem fora els horts d’entitats i moviments d’alternativa social, així com els horts terapèutics i els educatius. També és un terme tradicionalment conservador, a més amb connotacions històriques locals que ens remeten al franquisme.
  • Horts de lleure/oci/recreatius. Fa referència als horts que són cultivats en moments no laborals, fent èmfasi en el seu caràcter no professional. Com en l’anterior cas, el terme engloba la major part d’horts, però també en deixa fora d’altres, com per exemple els terapèutics i els escolars. Tant els uns com els altres no es caracteritzen estrictament per ser de lleure, i en part poden ser considerats àmbits laborals, almenys pels professionals que hi intervenen. De totes maneres, “hort de lleure” tampoc és un terme gaire estès socialment parlant.
  • Horts comunitaris. Als EUA i Canadà és el terme més usat, els anomenats community gardens. Ara bé, la traducció literal és enganyosa. Per a ells un hort comunitari és equivalent a “centre d’horts”, o “horts col·lectius”. A casa nostra l’accepció és més restrictiva, fa referència als horts cultivats en grup, en comunitat, habitual en els moviments d’alternativa social.
  • Horts col·lectius. Aquest terme engloba una bona part del fenomen, independentment de la forma de gestió i funcionament. És un terme poc usat, i que exclou aquells horts individuals que van destinats a l’autoconsum.
  • Horts urbans. A casa nostra és el concepte més estès, amb diferència. La major part de reglaments municipals d’horts utilitzen aquest terme. Per fer-nos-en una idea, si busquem al Google, apareixen ara mateix 114.000 entrades per a “horts urbans”, i tan sols 2.720 per a “horts col·lectius”. En quant a l’abast del significat, observem que engloba tot el ventall d’horts: lleure, escolars, terapèutics, de balcó, privats, individuals o col·lectius, socials, comunitaris… Ara bé, què significa exactament “urbans”? Si l’entenem com a “horts en sòl urbà”, excloem aquells horts que es donen en zones no urbanes, però annexes o properes a viles i ciutats, en zones periurbanes. Nosaltres entenem que al terme “urbans” no podem donar-li aquesta accepció física tant estricte. Al llibre en parlem al darrer capítol. Considerem el terme “urbà” com a contraposició al d'”hort”. Hort urbà, dues paraules aparentment contradictòries, que apunten a significats tradicionalment oposats, tesi i antítesi. I que per tant defineixen de forma exquisita aquests espais com a ponts o llocs de trobada, de debat, entre aquests dos móns tant diferents, el món rural i el món urbà. Els representen com a espais de reconciliació, de transició cap a una nova forma de fer les coses.

Per seguir llegint, us deixem un interessant post titulat “Horts comunitaris i d’oci: un pas en la bona direcció“, de la web Per l’Horta, de València.

This work, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.

Comments are closed.

Post Navigation

css.php