Hort urbà: decreixement o nova revolució industrial?

En resposta a l’exposició Apunts (a punt) per al Decreixement, que ens proposa el Centre cultural La Casa Elizalde a través del grup d’artistes i poetes Cargol treu banya.

L’exposició Apunts llença una reflexió -artística- al voltant del decreixement, com a concepte i com a moviment. Com a concepte, ens introdueix als seus diferents eixos, l’econòmic, el polític i el social, que plantegen conjuntament una crítica aferrissada a la societat del consum, i en general al consens general sobre el creixement il•limitat. També se’ns mostren experiències concretes, un ventall d’iniciatives i moviments locals que han fet seu el discurs decreixentista, com són Can Masdeu, Tarpuna, Can Piella, Coop57, la Cooperativa Integral Catalana i l’Àurea Social, entre d’altres.

No volem entrar ara i aquí a explicar el concepte del decreixement, altres ho han fet, podeu fer cap aquí, o aquí. Tampoc és la nostra intenció, tal i com s’intueix pel títol, elaborar una crítica sobre el decreixement, el seu discurs, també altres ho han fet. En realitat, la crítica a la tesi del decreixement s’ha formulat des de molts angles; a nosaltres ens agradaria ressaltar la que llença el grup cooperatiu de las Indias, en un article titulat ¿Decrecimiento o abundancia? David de Ugarte hi contraposa la lògica de l’escassetat, atribuïda al decreixement, a la lògica de l’abundància, pròpia segons ell de l’Economia directa i el mode de producció p2p, que considera com a model capaç de superar les contradiccions del creixement en l’economia capitalista.

Però més enllà del debat sobre el concepte en sí, sobre el decreixement com a discurs, nosaltres volem entrar a parlar de les praxis concretes, dels moviments que han adoptat aquest mateix discurs. I sobretot, d’aquells que ho han fet des de l’agricultura urbana, com és el cas d’alguns dels que s’han esmentat anteriorment. Volem preguntar-nos si el que fan pot explicar-se des del decreixement, o existeixen altres marcs econòmics, polítics, socials, altres discursos on les seves praxis gaudeixin d’un encaix més satisfactori.

Al llibre Elogi de l’Hort Urbà elaborem un relat propi del treball a l’hort. Horts de lloguer, de balcó, municipals, comunitaris, socials, terapèutics… tot un boom que mirem d’explicar. Preguntem als hortolans per què són allí, per què cultiven l’hortet, què els motiva. Tractem d’entendre com vivencien aquest treball, aquesta activitat productiva normalment no laboral, més aviat lúdica (hort generatiu). Analitzem el vincle entre aquests productors i els seus productes (hort reproductiu, hort identitari), descrivim l’actitud experimentadora dels hortolans (hort creatiu), el seu goig per l’autosuficiència (hort autoproductiu), pel treball en comú i entre iguals, en xarxa, especialment en el cas dels horts comunitaris i socials (hort coproductiu). I arribem a la conclusió que l’hort té un component simbòlic que desborda l’hort real, que sobrepassa de forma exagerada la praxis concreta, literal, allò que es veu a ull nu.

L’hort és un joc, considerem. Un joc per grans i petits, on representem valors ecològics, conviccions espirituals, on expressem lluites polítiques i antipolítiques, on fem treball de dol migratori, on assagem una nova forma de produir i consumir. Un nou mode de producció. Però que no necessàriament és decreixement. La nostra proposta parla de l’Economia directa, basada en el coneixement lliure, la reducció de l’escala de producció, el fabbing, una economia d’abast global però personalitzada, sotmesa a innovació constant i desenfrenada, travessada per la tecnologia i l’altíssima productivitat, on el treball assalariat es redueix dràsticament però en un context d’abundància material i social. Aquesta tardor es va realitzar a l’Ateneu Candela, a Terrassa, un cicle de conferències sobre aquest temàtica, sota el títol: La producció col·lectiva a Terrasa. Passat, present i futur. Recomanable, emocionant.

Avui per avui, una realitat embrionària, però que pugna per implantar-se a partir d’una nova revolució industrial. I mentre despunta, es visibilitza ja a l’horitzó, nosaltres juguem al nostre hort, produïm simbòlicament, assagem futur, ens entrenem tot divertint-nos. No tant a decréixer, com a plantejar un nou sistema econòmic i social que substitueixi definitivament el capitalisme.

La mostra de Cargol treu banya es podrà visitar a La Casa Elizalde del 12 de novembre al 20 de desembre de 2013. El dia 12 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre es farà un debat titulat ‘Tot sembrant decreixement, 8 col·lectius que ja el conreen’, que comptarà amb representats d’alguns d’aquests moviments.

This work, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.

2 Thoughts on “Hort urbà: decreixement o nova revolució industrial?

  1. Molt interessant el teu post Albert.
    Jo també penso que el que uneix molt totes aquestes iniciatives és l’empoderament productiu dels ciutadans a una escala humana, siguin pastanagues, objectes, cultura, sistemes, organitzacions… La clau és que tu tries el propòsit i el model, fuges de l’estandardització, et sens protagonista i responsable de la “teva” història.
    És un decreixement i no ho és, segons en què creixes (temps, felicitat, educació, espiritualitat, opcions, etc.) i en què decreixes (materialitat, consum de recursos, etc.).
    En tot cas la innovació social s’accelera i l’hort és al centre 🙂
    Em llegiré el vostre llibre amb molt d’interès. Felicitats!

    Didac Ferrer (Tarpuna SCCL).

  2. Albert Vidal on 3 desembre 2013 at 7:57 said:

    Gràcies, Didac!
    Sí, i tant, creixem i decreixem. Creixem en empoderament productiu, com dius, i per això mateix haurem de decréixer en escala! Però en relació als recursos naturals, al seu ús, al seu consum, i també en relació al consum de productes materials, no necesàriament hauríem de decréixer. No tenim per què fer-ho. Hi ha alternatives renovables, fonts d’energia i materials absolutament abundants a la naturalesa. Decreixem en els combustibles fòssils i en general respecte dels recursos finits, però caldrà créixer en l’ús i consum de recursos renovables, el sol, el vent… i materials megaabundants, com el carboni, a partir del qual es fa per exemple el grafè.

    Però, és clar, no és una simple substitució tecnològica, amb això no faríem res. Sinó que cambia la manera d’organitzar-nos, de produir. Decréixer en vertical i créixer en horitzontal, com esteu fent a Tarpuna.

    De fet, si mirem el món energètic, la producció d’energia, ens adonem que la revolució és en marxa. I no és precisament pel cantó de l’estalvi, o la reducció del seu consum, com ens aconsella el Decreixement. La revolució energètica vé pel cantó de la producció distribuïda i casolana, co-auto-productiva. Alguns estudis recents demostraven que el preu de les plaques fotovoltaiques ja era prou baix com per ser rendible en el mercat; per això tot aquest seguit de decrets del BOE per desincentivar la seva expansió… Les grans energètiques pressionen el govern espanyol per frenar el procés, crear escassetat energètica i continuar administrant el negoci de forma concentrada. Saben que no tenen vida en un món de producció distribuïda, amb energia tant abundant i tant barata que ja ningú voldria el seu petroli ni el seu urani. Llavors no es tracta tant de decréixer en la producció i el consum d’energia, sinó en canviar de model. El mateix en la fabricació de productes físics. Unitats de producció molt petites, distribuïdes, però alhora interconnectades.

    I com dius, l’hort és al centre! És clar!!

Post Navigation

css.php