És un hort de balcó Sobirania Alimentària?

El proper divendres 13 de desembre serem a l’Àurea Social per presentar el llibre “Elogi de l’hort urbà“. La presentació serà en el marc d’un cicle de xerrades sobre sobirania alimentària, de manera que estem preparant una presentació que posi èmfasi en la temàtica del cicle. Per fer-ho, hem pensat plantejar la qüestió de si els horts de balcó són o no són sobirania alimentària. Una pregunta pensem que poc resolta.
Si cerquem en la bibliografia del tema, revistes, blocs, etc, trobem que es dóna una associació clara entre horts urbans i sobirania. Es fa referència a diferents experiències d’horticultura urbana, i es quantifica fins i tot el seu pes en la producció d’aliments (la revista de Nyéléni, en el seu nº 11, del setembre de 2012, ens proporciona la xifra de 800 milions de camperols cultivant horts urbans, a partir dels quals aporten un 15-20 % de la producció mundial d’aliments). Són xifres significatives, evidència de sobirania real. Ara bé, són aquests horts urbans equivalents als nostres hortets de balcó?

Aquí ens adonem que el concepte “Hort urbà” és molt ampli, difús en els seus límits. No sabem on comença i on acaba, exactament. Sovint es mescla també amb els horts periurbans, que a casa nostra representaria per exemple tot el Parc Agrari del Baix Llobregat. Per aquest motiu hem centrat el post en els horts de balcó, especificant aquesta tipologia d’hort, més a prop de les torretes dels geranis que no pas dels horts urbans de què ens parla Nyéléni en el seu informe. Centrant-nos en aquests horts de balcó també ens acosta als límits urbans de l’hort, quan allò urbà es converteix en predominant, i la part agrícola esdevé merament simbòlica. Perquè és una constatació evident que els horts de balcó no creen abundància d’alments. Pensem que ningú s’atreviría a fer-ne un estudi quantitatiu… En aquest sentit, en el sentit literal, no poden ser considerats com agents de sobirania alimentària.

Arribats a aquest punt, podríem despatxar fàcilment la qüestió plantejada. Però no és tant senzill. Quan escoltes els hortolans de balcó, sents el que ens expliquen, els seus motius, el que els motiva a cultivar, ens parlen del goig de l’autosuficiència, de voler el control sobre allò que mengen, de saber el que hi tiren i el que no hi tiren… Autosuficiència, control, empoderament, sobirania alimentària. Simbòlica més que no pas real, cert, però sobirania.

També acabaríem despatxant la qüestió si els horts de balcó fossin un fenomen rar, ocasional. Quan en Josep Mª Vallès va engegar Horturbà, deu fer tan sols 10 anys, i va començar a fabricar taules de cultiu a Barcelona, era cosa de pocs. Ningú s’esperava el boom que s’acostava. Ara són moltes les empreses que ofereixen taules de cultiu, i encara són més els ciutadants que se les fan ells mateixos, o utilitzen les torretes dels geranis.

Simbòlic, sí, però tot un fenomen de masses. Com comentava l’Àlex Guillamón, coordinador d’Entrepobles, a la xerrada del passat dijous a l’Àurea Social, hagués estat impensable fa uns anys trobar tomaqueres i pebroteres en una botiga de plantes ornamentals a Barcelona. Estan canviant coses, apareixen nous valors, i la gent vol participar-ne. Encara que ho faci de forma contradictòria, perquè mentre cultiva el seu hortet, majoritàriament segueix comprant la fruita i les verdures en supermercats pertanyents a grans cadenes de distribució i venda.

L’hort és una paradoxa, en parlem al llibre. Però una paradoxa que ens ajuda a dialogar amb nosaltres mateixos, a avançar col·lectivament. L’hort de balcó no és sobirania real, però sí simbòlica. És el camí que tots volem seguir. És una reivindicació de canvi real. Ara només cal posar-nos a caminar ben decidits.

 

This work, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.

2 Thoughts on “És un hort de balcó Sobirania Alimentària?

  1. autors on 7 desembre 2013 at 10:52 said:

    En el post no hem volgut entrar en el tema de la tecnologia, perquè ens hagués obligat a extendre’ns de forma excessiva. Ara bé, estem parlant de tendències, i una d’aquestes tendències, paral·lela al de la sobirania alimentària com a valor, apareix l’avenç en tecnologies lliures centrades en la molt petita escala. O sigui, fàcil maneig i alta productivitat a casa mateix. Aquesta és una tendència que podria afectar també a la productivitat de l’hort de balcó, i convertir-lo en alguna cosa més que en simbòlic.

    En tot cas, parlem d’una realitat encara llunyana. No necessàriament en el temps, però sí en la forma actual, ja que de moment disposem de pocs recursos concrets que poguem aplicar al nostre hort urbanita per convertir-lo en proveïdor significatiu d’aliments.

  2. Pingback: És un hort de balcó Sobirania Ali...

Post Navigation

css.php