Trampa per salvar talpons

Els hortolans som hortolans arreu, i sempre, no descansem, encara que marxem de vacances… Quan l’Ángel va trobar aquestes trampes per talpons, de casualitat, mentre era de viatge a Galícia, no va dubtar a portar-ne. Si estaven en una botiga d’un poblet rural gallec, va pensar, és que funcionen. I sí, tenia raó!

foto12

I és que el talpó és un dels principals malsons de l’hort, de les carxoferes, les patates, les bledes, els calçots, les cebes, els porros… no paren de fer galeries i cruspir-se tot allò que hi ha sota terra. I això que són uns animalons molt simpàtics, els hàmsters de l’hort… però tenen gana, com tothom… i es reprodueixen a gran velocitat…

Aquest és el procediment per a la trampa en qüestió: es localitza la presència de talpó i es cava per trobar la galeria, com podeu veure a les imatges. Llavors es col•loca una trampa en cada sentit de la galeria, com si es tractés de la seva continuació. A l’extrem de cada trampa es col•loca un esquer, per exemple poma. I es tapa amb terra. La trampa té una porteta per on el talpó pot entrar, però no és capaç de sortir, de forma que queda atrapat. Però viu!

foto10

Fins ara el que fèiem era localitzar la galeria i posar-hi verí. Sí, un mètode molt dràstic, però no en sabíem cap altre… Sí que hi ha certes estratègies per allunyar-los, com ara plantar alls, estramoni (planta talpera), o fins i tot aparells electrònics d’ultrasons. En un espai concret poden resultar efectius, poden allunyar aquests animalons. Tanmateix, en un conjunt d’horts com el nostre, tan sols aconseguim desplaçar-los d’un hort a l’altre, i el problema segueix sense resoldre’s.

Aquesta trampa, doncs, promet. Sobretot des del punt de vista psicològic. Resoldrem un dilema moral, que és intrínsec de tot hortolà: poder produir verdures [hort generatiu, hort amb D.O. pròpia] i a la vegada respectar el principi de la vida [hort ètic]. Per un costat, la trampa ens permetrà treure pressió demogràfica de talpons al conjunt dels horts, i podrem salvar la collita; per l’altre, donarem una segona oportunitat a aquests petits éssers vius, que tenen tot el dret del món de seguir fent de les seves.

En aquest cas, els alliberem a una riera de la zona. Quin goig i quina felicitat!!! (almenys la nostra…)

Cultivar un hort, aliat contra l’Alzheimer

El dia 22 de setembre, al portal de 324.cat es va publicar la següent notícia, titulada Cultivar un hort o participar en les xarxes socials, aliats contra l’Alzheimer. S’explicava que, en el cas de l’hort, entraven en joc les funcions cognitives, com ara l’estratègia de planificació i abstració. Es parlava, també, de teràpia multisensorial, ja que, deia textualment: a part d’estimular les funcions cognitives, les persones s’impregnen de sol i aire i s’estimulen neurotransmissors com la serotonina, substància que apareix alterada en pacients amb problemes cognitius.

De fet, el potencial terapèutic de l’hort urbà és molt més ampli. L’American Horticultural Therapy Association (AHTA) n’ha fet un recull, classificats en quatre categories (document): beneficis a nivell cognitiu, a nivell psicològic, a nivell social, i finalment beneficis a nivell físic. En total 27 ítems, molts dels quals presents en el cas específic de la teràpia hortícola amb malalts d’Alzheimer.

Entre tots aquests àmbits que recull l’AHTA, ens agradaria destacar-ne un, Estimular la memòria, per la proximitat amb la informació que aportem al capítol de l’Hort identitari. És diversa la bibliografia d’hort teràpia que aborda aquest àmbit de la memòria, però on s’ha desenvolupat més és precisament en el context del tractament de la demència i la malaltia d’Alzheimer. Determinats programes d’hort teràpia inclouen estimulació sensorial i la reminiscència (Jarrott, & Kwack, 2002). L’estimulació dels sentits de l’oïda, de l’olfacte, de la vista, del tacte i del gust, que es produeixen a l’hort, poden potenciar el record i estimular la reminiscència (Namazi and Haynes, 1994). Activitats de reminiscència que poden traslladar a experiències passades de signe positiu, i a reviure les emocions associades a aquestes experiències. Per aquest motiu, la reminiscència en adults amb demència s’associa a una millora de l’estat d’ànim i a una reducció dels nivells de depressió (Mills, 1997).

En tot cas, malgrat que s’hagin recollit algunes experiències al voltant d’aquest àmbit, segueix sent un camp poc explorat. Per una banda, en psicogerontologia s’està dedicant esforç i recerca en tasques de reminiscència i de revisió de vida, que tenen per objectiu treballar la biografia i la identitat. Però fins l’actualitat, des de la teràpia hortícola, s’ha posat poc interès en estudiar el potencial de l’hort en la memòria biogràfica i el seu paper en el manteniment de la identitat i l’autoestima.

L’any 2012, amb l’objectiu d’indagar en aquest àmbit, vam mantenir una col·laboració amb la residència de gent gran Albertia Etxea, al País Basc. Més concretament amb el seu antic director tècnic, Patxi del Campo. Aportem aquest cas al llibre. Va tractar-se d’una col·laboracio més aviat tímida, indirecta, on vam incidir menys del que era necessari per poder desenvolupar una experiència completa. Actualment, estem mirant de contactar amb un altre servei, també dedicat a gent gran. Aquest cop, pretenem elaborar tasques i criteris concrets d’actuació, que permetin obtenir eines que puguin ser d’utilitat als profesionals o cuidadors que treballen amb el col·lectiu de la gent gran, especialment en casos de demència i malaltia d’Alzheimer.

Us mantindrem informats. Si algun dels lectors d’aquest post desitja col·laborar amb nosaltres, que no dubti en contactar-nos.

Referències:

Jarrott, S., & Kwack, H. (2002). An observational assessment of a dementia-specific horticultural therapy program. Horticultural Technology, 12(3), 4003-4410.

Mills, M.A. (1997) Narrative identity and dementia: A study of emotion and narrative
in older people with dementia. Aging Soc. 17:673–698.

Namazi, K.H. and S.R. Haynes. 1994. Sensory stimuli reminiscence for patients with Alzheimer’s disease: Relevance and implications. Clinical Gerontologist 14(4):29–45.

Ecotendències Cosmocaixa

El dimarts 12 de març vam ser a Cosmocaixa, participant en l’espai de debat Ecotendències. Hi érem per presentar el nostre projecte de recerca sobre horts urbans, i anunciar que publicàvem un llibre sobre el tema.

Es varen presentar deu iniciatives relacionades amb l’Alimentació, la Salut i el Medi Ambient. Eren projectes molt variats, tots ells innovadors, que podeu consultar aquí.

Curs al jovestiu: Un hort a casa

foto3Aquest mes de juliol hem col·laborat impartint un taller sobre horts urbans, organitzat per l’Ecoxarxa Penedès, i emmarcat en les jornades del Jovestiu2013, que organitza l’Ajuntament de Vilafranca. El taller es desenvolupa al llarg de quatre sessions, dirigides alternativament pel Carles, l’Eduard, la Maria, l’Albert i la Vanessa. Ha comptat amb un públic jove, de 16 a 29 anys, dotze persones en total, interessades en aprendre a cuidar un hort urbà. A la primera foto, som a l’espai Antena, on fem la formació més de caire teòric. Al fons, la Vanessa i el Carles.

Per nosaltres ha estat tot un debut. Volíem posar en pràctica el treball que hem desenvolupat al llibre, desplegar-ne el contingut, assajar un mètode àgil però incisiu, capaç de transmetre sense caure en l’espessor d’una classe teòrica. El punt de partida va ser realitzar un test. Un test on els participants assenyalaven el seu acord o desacord amb expressions de diversos hortolans, al voltant sempre dels motius pels quals eren a l’hort.
foto4
A la imatge de la dreta es pot observar el moment del test. Potser un pèl feixuc, llarg, hem pensat que una opció seria escurçar-lo.

Un cop els participants van haver respost a les 45 qüestions del test, vam fer una posada en comú: Què us ha sortit? Què és el que més us motiva de l’hort? I per què?

Aquest moment va ser molt emocionant… tres anys de treball que se’ns retornaven en boca de noies i nois adolescents, quan ens explicaven les seves motivacions -i alhora en prenien consciència. Quan expressaven els seus valors, descrivien les arrels familiars, reivindicaven el goig de crear els propis productes, també quan s’adonaven que eren a l’hort per motius relatius al ritme del temps, o fins i tot travessats per neguits espirituals.

Ens vam sorprendre mútuament, ells descobrint-se a sí mateixos, descobrint també els demés, el que compartien i el que els diferenciava, i nosaltres constatant altre cop la profunditat d’una acció tant humil com era cultivar….
foto5
En aquesta darrera imatge som a un dels horts municipals, on posem en pràctica els coneixements adquirits. En aquest cas, l’Albert mostra al grup diverses eines de cultiu.

La granota del meu hort

En aquest vídeo podeu veure la reina de l’estany, devoradora d’insectes que fa por. M’agrada descobrir-la, quan es creu camuflada entre fulles del nenúfar… M’agrada pensar que s’hi sent bé, que és a casa seva, que l’hort és també el seu lloc [Hort ètic].

Blat de moro vinculant

fotoSovint, els cultius d’un hort són un reflex del seu hortolà, de la seva història, biografia, o moment vital. D’ell mateix o de les persones que l’envolten.

En aquest cas, observem un cultiu de blat de moro a l’hort d’en Miguel. Cada any en planta, i no pas poc. En fa una bona producció. A casa ens agrada molt, reconeix, sobretot a la meva dona. El cuina molt bé, saps, al seu país [Equador] és un menjar molt típic.

La dona d’en Miguel vé sovint a l’hort, l’ajuda en els cultius, sobretot en la recolecta. En una ocasió m’explica les virtuts del blat de moro i l’art de cuinar-lo. Les referències al país d’origen, a la seva terra natal, són constants [Hort migratori]. Crec que s’emociona. Jo em quedo sorprès de tot el que pot aquest cultiu, de les seves possibilitats gastronòmiques.

 

Unes tisores de podar ben especials…

foto14Veus aquestes tisores? Em va preguntar el pare del Lluís, ensenyant-me, tot orgullós, unes tisores de podar descolorides que tenia a l’armari. Tenen ben bé quaranta-cinc anys… (mira cap amunt, o cap endins més aviat, cercant en la memòria) sí i tant, quaranta-cinc anys! I mira com tallen, encara!

El pare del Lluís és un home de seixanta i pocs, fuster, retirat abans d’hora del món laboral per un infart, que el va deixar amb un motoret per anar tirant, con diu ell.

Em va explicar la seva història, la de les tisores, però també d’ell mateix, de la persona [Hort identitari]. Són de quan tenia 15 anys, quan vam anar a la verema, al sud de França. “Vam”, en plural? Li pregunto jo. Sí, jo i la mare… Preparaven el casament de la seva germana, i feien falta calers. Van anar a França dos anys, aquell i el següent.

Hem parlat del pare, però no d’en Lluís, que de fet és qui té l’hort al centre. El va agafar a finals de 2012, quan es trobava en situació d’atur. Bé, en realitat va ser iniciativa de la Patrícia, la seva companya, per animar-lo, per mantenir-lo en certa manera actiu [Hort generatiu], en una activitat que de fet a tots dos agradava. Des de fa uns mesos, però, torna a treballar a jornada completa, sovint lluny de la llar, de manera que és el seu pare qui li dóna un cop de mà. Així també em distrec, reconeix el pare [Hort generatiu], sempre m’ha agradat el camp.

 

Horticultura open source

Refarm The City és una comunitat d’usuaris que desenvolupa un software de codi obert per planificar tots els aspectes que intervenen en la gestió quotidiana d’un hort, i dissenya els dispositius electrònics que l’acompanyen: plaques base construïdes amb Arduino, biosensors d’humitat, llum i temperatura…

El resultat és ni més ni menys que un hort digital, en versió casolana, barata i open source. També és un projecte d’àmbit global, actualment en actiu a Barcelona, París, Beijing, Lisboa, Nova York i Buenos Aires. Tant el software com els dispositius de hardware i el wifi estan en procés de desenvolupament permanent, són projectes comunitaris.

Ja la tenim aquí, horticultura open source. T’hi atreveixes?

css.php