L”Elogi de l’hort urbà” al blog del diari “El País”

Ahir la periodista Pilar Sampietro va publicar una entrada al blog del diari “El País” preguntant-se per què les persones tornen a l’hort. I per intentar respondre’s, cita l’ “Elogi de l’hort urbà”  i explica breument algunes de les conclusions que hi exposem!

El Pais

¿Por qué vas al huerto?

La nostra ponència a les IX jornades lleidatanes de filosofia moderna de Lleida

Hem penjat el contingut de la conferència que vam realitzar el dia 8 de març de 2014 a Lleida, en el marc d’unes jornades de filosofia sobre el Treball. Podeu llegir la conferència en els següents enllaços, en català i en castellà.

El treball i l’hort urbà. De la necessitat al desig

El trabajo y el huerto. De la necesidad al deseo

 

 

 

 

Eudald Carbonell: cultivar ens fa humans

En aquest vídeo, extret del documental “En busca del primer europeo“, Eudald Carbonell ens explica els seus motius de cultivar un hort.

Transcripció del diàleg a partir del segon 28:

Entrevistador [E]: “Eudald, per què cultives?
Eudald Carbonell [EC]: “Perquè cultivar ens fa humans.
E: “I per què?
EC: “Perquè requereix una seqüència lògica, requereix pensar en retrospectiva i en prospectiva, això ens fa humans.

En negreta dos conceptes essencials, vinculats a la qüestió del temps: retrospectiva i prospectiva, és a dir, capacitat per recordar el passat i capacitat també per projectar el futur. Al capítol de l’Hort lent en parlem : “Els humans tenim la capacitat de formar-nos una consciència del temps fonamentada en les dimensions del passat, el present i el futur” (p.54). Sens dubte, a l’hort despleguem aquesta dimensió temporal, juguem amb el temps. Planifiquem, recordem, aprenem dels errors, confiem, fem previsions… Un temps que a l’hort es presenta sobretot a partir de cicles: dia-nit, llunes, estacions, que ens permet experimentar el temps de forma circular, on el passat retorna i el futur és en certa forma conegut. Al llibre expliquem el contrast entre aquesta vivència circular del temps, pròpia de les societats rurals o fortament vinculades a la naturalesa, amb el temps lineal de la societat industrial. Un contrast que l’hort sap expressar com cap altre espai o activitat.

Per què tornem l’hort? Doncs en part per entendre el TEMPS. Per comprendre per què se’ns ha tornat escàs i anem tot el dia estressats, o per què fins i tot el seu excés puntual ens arriba a desorganitzar. Som a l’hort, doncs, per entendre com era el temps circular i circumscrit als processos naturals, i en què s’ha convertir el temps del nostre dia a dia.

Ara bé, no pas per tornar enrere. Com diu l’Eudald Carbonell, a l’hort fem retrospectiva però també prospectiva. Volem saber d’on venim, poder viure i experimentar aquest passat. Però per projectar un futur diferent, probablement basat en una nova concepció del temps, que ja no serà lineal ni tampoc circular. L’Slow Movement pretén apuntar en aquesta direcció.

 

Entrevista al programa Vida Verda

2014-02-11 11.05.58Us deixem amb l’entrevista de Vanessa Prades a Vida Verda, el programa que realitza Pilar Sampietro per RNE4. Compartim el moment amb altres dues iniciatives, el concurs Racons Públics, de Sara Dauge i Àlex Giménez, i el projecte “Flors a la Via”, de Carla Patsí i Anna Altemir, arquitectes de base A.

 

Serem a les IX Jornades de Filosofia Moderna a Lleida

El treball i l’hort“, aquest és el títol de la nostra ponència. Parlarem de les diferents mirades d’aquest hort productiu, que és a la vegada lleure i treball, consum i producció. Apareixeran conceptes com identitat, denominació d’origen pròpia, rol generatiu, lentitud, ètica, espiritualitat… vaja, els conceptes guia del llibre, tot i que adaptats al context de les jornades. Hi ha també noves reflexions, ja que la recerca inevitablement continua…

Per nosaltres ha estat una grata sorpresa que ens convidessin a participar en aquestes jornades de filosofia, enguany dedicades al “treball”. És una molt bona oportunitat per donar a conèixer la nostra feina, terreny adobat també per trobar complicitats i establir ponts amb altres perspectives.

Les Jornades estan organitzades per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la seva secció de filosofia, i també per la Universitat de Lleida, per Òmnium Cultural, entre d’altres institucions. Serà els dies 7 i 8 de març, a la Sala Montsuar, a la plaça de la Catedral. Podeu descarregar-vos el tríptic en aquest enllaç.

Tenim la intenció d’editar la conferència, penjar-la al bloc. Seria cap a mitjans de març.

 

filosofia

Papes de Canàries vinculants

papa negraAvui sembràvem papa negra, una patata petita pròpia de les Canàries. Les va dur el cosí de l’Albert, el Joan, des de les mateixes illes Canàries, on hi viu des de fa un any. Diu que allà tradicionalment se les mengen arrugades. Les va dur en avió, un bon grapat, perquè les sembréssim, assegura que són molt bones.

Ha estat especial, el moment de la sembra, farcit de significat. Unes patates que van més enllà de sí mateixes, que apropen relacions, que ens vinculen. “Quan les collim, en durem unes quantes a sons pares“, ens hem dit. I ens ha fet sentir bé…

“Horts urbans” és el terme correcte?

Un dels pricipals handicaps a l’hora de delimitar el fenomen dels horts contemporanis és la seva extraordinària complexitat. Una complexitat que es manifesta a l’hora d’establir un terme apropiat i de consens. Vegem algunes propostes:

  • Horts familiars. És el terme més habitual a França, oficial a partir de 1952, quan s’aprova una llei que els regula. A l’Estat espanyol també es va usar aquest terme per part de l’ Instituto Nacional de Colonización durant la dictadura franquista. Actualment està en desús, almenys a casa nostra. Atenent-nos estrictament al seu significat literal, hem de dir que s’ajusta força a la definició de la majoria d’horts no professionals, ja que aquests solen estar associats a llars familiars, formen part en certa manera de l’economia familiar. Per contra, quan emprem l’adjectiu “familiars” deixem fora els horts d’entitats i moviments d’alternativa social, així com els horts terapèutics i els educatius. També és un terme tradicionalment conservador, a més amb connotacions històriques locals que ens remeten al franquisme.
  • Horts de lleure/oci/recreatius. Fa referència als horts que són cultivats en moments no laborals, fent èmfasi en el seu caràcter no professional. Com en l’anterior cas, el terme engloba la major part d’horts, però també en deixa fora d’altres, com per exemple els terapèutics i els escolars. Tant els uns com els altres no es caracteritzen estrictament per ser de lleure, i en part poden ser considerats àmbits laborals, almenys pels professionals que hi intervenen. De totes maneres, “hort de lleure” tampoc és un terme gaire estès socialment parlant.
  • Horts comunitaris. Als EUA i Canadà és el terme més usat, els anomenats community gardens. Ara bé, la traducció literal és enganyosa. Per a ells un hort comunitari és equivalent a “centre d’horts”, o “horts col·lectius”. A casa nostra l’accepció és més restrictiva, fa referència als horts cultivats en grup, en comunitat, habitual en els moviments d’alternativa social.
  • Horts col·lectius. Aquest terme engloba una bona part del fenomen, independentment de la forma de gestió i funcionament. És un terme poc usat, i que exclou aquells horts individuals que van destinats a l’autoconsum.
  • Horts urbans. A casa nostra és el concepte més estès, amb diferència. La major part de reglaments municipals d’horts utilitzen aquest terme. Per fer-nos-en una idea, si busquem al Google, apareixen ara mateix 114.000 entrades per a “horts urbans”, i tan sols 2.720 per a “horts col·lectius”. En quant a l’abast del significat, observem que engloba tot el ventall d’horts: lleure, escolars, terapèutics, de balcó, privats, individuals o col·lectius, socials, comunitaris… Ara bé, què significa exactament “urbans”? Si l’entenem com a “horts en sòl urbà”, excloem aquells horts que es donen en zones no urbanes, però annexes o properes a viles i ciutats, en zones periurbanes. Nosaltres entenem que al terme “urbans” no podem donar-li aquesta accepció física tant estricte. Al llibre en parlem al darrer capítol. Considerem el terme “urbà” com a contraposició al d'”hort”. Hort urbà, dues paraules aparentment contradictòries, que apunten a significats tradicionalment oposats, tesi i antítesi. I que per tant defineixen de forma exquisita aquests espais com a ponts o llocs de trobada, de debat, entre aquests dos móns tant diferents, el món rural i el món urbà. Els representen com a espais de reconciliació, de transició cap a una nova forma de fer les coses.

Per seguir llegint, us deixem un interessant post titulat “Horts comunitaris i d’oci: un pas en la bona direcció“, de la web Per l’Horta, de València.

“No és un taller d’horts urbans convencional…”

El dimarts 14 de gener vam dur a terme el nostre taller d’hort urbà, en el marc de les Festes de Sant Raimon, a Vilafranca del Penedès.

En el taller, s’aborden diferents aspectes del treball a l’hort. Però a diferència d’altres tallers d’hort urbà, el nostre no es dettallerFSR2014é en l’hort literal, és a dir, en aprendre a cultivar. Nosaltres mirem d’abordar l’hort simbòlic, aproximar els participants al significat o significats de cultivar.

Som a l’hort, ens agrada cultivar, però per què? Quines motivacions ens hi empenyen? El taller reflexiona sobre aquests diferents motius, alguns compartits, altres més personals.

En el trancurs del taller apareixen temàtiques diverses. L’hort és complex, tant com les persones que el cultiven. Per aquest motiu, cada taller és diferent, es dilata en alguns punts, o es contrau en d’altres, depenent dels participants, què els motiva i els interessa aprofundir. Durant la sessió d’aquest dimarts, vam detenir-nos en l’aspecte identitari, com l’hort pot estructurar-nos la pròpia història de vida, qui som, rescatant amb la seva praxis simbòlica moments del nostre passat. També es va parlar de la qüestió del temps, de la seva lentitud a l’hort, del seu caràcter circular, en contrast amb l’escassetat de temps i l’estrès que vivim en la nostra vida quotidiana.

En finalitzar, alguns dels assistents vam comentar-nos que havien quedat sobtats pel taller, “és diferent” va dir un noi, “no és un taller d’horts urbans convencional”, va assegurar una altra noia, amb expressió pensativa.

Taller “Hort urbà: les teves motivacions”

El proper dimarts 14 de gener duem a terme el nostre particular taller d’hort urbà a les Festes de Sant Raimon de Vilafranca del Penedès. No es tracta d’un taller per aprendre tècniques de cultiu, ni fer conserves, ni muntar un hort urbà a casa. És un taller d’autoconeixement. Parlarem de les motivacions, en concret de les motivacions hortolanes, les nostres. Ens preguntarem què ens empeny a cultivar un hort, investigarem per què ens atrau tant això de plantar i cuidar les nostres pròpies verdures…

Serà a les 19:30 a L’Escorxador. Si teniu tauleta o portàtil, dueu-lo. I si no, un llàpis (dels de sempre) serà suficient.

Una cuca de llum

cuca de llum

Avui hem trobat aquesta cuca de llum, quina alegria! Diuen que un dels indicadors que tenim a l’abast per saber l’estat de salut d’un territori és la presència de la cuca de llum (font), en ser un animal molt visible i a la vegada sensible als insecticides. Trobar-nos-el ens motiva a seguir perseverant en l’ús de tractaments ecològics.

Entre els animals “bons” de l’hort, la cuca de llum és quasi l’ideal de bondat… per la màgia de la seva lumininscència, i pels cargols que retira de la circulació. També perquè és una espècie que recula a molts indrets, almenys a l’horta de Bellvei quasi no en queden, fet que li dóna un valor afegit, una alegria suplementària veure’l habitar el nostre hort.

M’ha vingut la fantasia de convertir l’hort en un criador de cuques de llum, que en crïin moltes, moltíssimes, i que després repoblin tota la zona…

css.php