Cultivar un hort, aliat contra l’Alzheimer

El dia 22 de setembre, al portal de 324.cat es va publicar la següent notícia, titulada Cultivar un hort o participar en les xarxes socials, aliats contra l’Alzheimer. S’explicava que, en el cas de l’hort, entraven en joc les funcions cognitives, com ara l’estratègia de planificació i abstració. Es parlava, també, de teràpia multisensorial, ja que, deia textualment: a part d’estimular les funcions cognitives, les persones s’impregnen de sol i aire i s’estimulen neurotransmissors com la serotonina, substància que apareix alterada en pacients amb problemes cognitius.

De fet, el potencial terapèutic de l’hort urbà és molt més ampli. L’American Horticultural Therapy Association (AHTA) n’ha fet un recull, classificats en quatre categories (document): beneficis a nivell cognitiu, a nivell psicològic, a nivell social, i finalment beneficis a nivell físic. En total 27 ítems, molts dels quals presents en el cas específic de la teràpia hortícola amb malalts d’Alzheimer.

Entre tots aquests àmbits que recull l’AHTA, ens agradaria destacar-ne un, Estimular la memòria, per la proximitat amb la informació que aportem al capítol de l’Hort identitari. És diversa la bibliografia d’hort teràpia que aborda aquest àmbit de la memòria, però on s’ha desenvolupat més és precisament en el context del tractament de la demència i la malaltia d’Alzheimer. Determinats programes d’hort teràpia inclouen estimulació sensorial i la reminiscència (Jarrott, & Kwack, 2002). L’estimulació dels sentits de l’oïda, de l’olfacte, de la vista, del tacte i del gust, que es produeixen a l’hort, poden potenciar el record i estimular la reminiscència (Namazi and Haynes, 1994). Activitats de reminiscència que poden traslladar a experiències passades de signe positiu, i a reviure les emocions associades a aquestes experiències. Per aquest motiu, la reminiscència en adults amb demència s’associa a una millora de l’estat d’ànim i a una reducció dels nivells de depressió (Mills, 1997).

En tot cas, malgrat que s’hagin recollit algunes experiències al voltant d’aquest àmbit, segueix sent un camp poc explorat. Per una banda, en psicogerontologia s’està dedicant esforç i recerca en tasques de reminiscència i de revisió de vida, que tenen per objectiu treballar la biografia i la identitat. Però fins l’actualitat, des de la teràpia hortícola, s’ha posat poc interès en estudiar el potencial de l’hort en la memòria biogràfica i el seu paper en el manteniment de la identitat i l’autoestima.

L’any 2012, amb l’objectiu d’indagar en aquest àmbit, vam mantenir una col·laboració amb la residència de gent gran Albertia Etxea, al País Basc. Més concretament amb el seu antic director tècnic, Patxi del Campo. Aportem aquest cas al llibre. Va tractar-se d’una col·laboracio més aviat tímida, indirecta, on vam incidir menys del que era necessari per poder desenvolupar una experiència completa. Actualment, estem mirant de contactar amb un altre servei, també dedicat a gent gran. Aquest cop, pretenem elaborar tasques i criteris concrets d’actuació, que permetin obtenir eines que puguin ser d’utilitat als profesionals o cuidadors que treballen amb el col·lectiu de la gent gran, especialment en casos de demència i malaltia d’Alzheimer.

Us mantindrem informats. Si algun dels lectors d’aquest post desitja col·laborar amb nosaltres, que no dubti en contactar-nos.

Referències:

Jarrott, S., & Kwack, H. (2002). An observational assessment of a dementia-specific horticultural therapy program. Horticultural Technology, 12(3), 4003-4410.

Mills, M.A. (1997) Narrative identity and dementia: A study of emotion and narrative
in older people with dementia. Aging Soc. 17:673–698.

Namazi, K.H. and S.R. Haynes. 1994. Sensory stimuli reminiscence for patients with Alzheimer’s disease: Relevance and implications. Clinical Gerontologist 14(4):29–45.

This work, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.

Comments are closed.

Post Navigation

css.php