Category Archives: Hort Migratori

Posts on s’analitza l’hort en contextos de migració, amb implicacions en el dol migratori i el treball de reconstrucció de la nova identitat. Per a una major descripció del terme, feu cap al capítol de l’Hort migratori

La nostra ponència a les IX jornades lleidatanes de filosofia moderna de Lleida

Hem penjat el contingut de la conferència que vam realitzar el dia 8 de març de 2014 a Lleida, en el marc d’unes jornades de filosofia sobre el Treball. Podeu llegir la conferència en els següents enllaços, en català i en castellà.

El treball i l’hort urbà. De la necessitat al desig

El trabajo y el huerto. De la necesidad al deseo

 

 

 

 

Papes de Canàries vinculants

papa negraAvui sembràvem papa negra, una patata petita pròpia de les Canàries. Les va dur el cosí de l’Albert, el Joan, des de les mateixes illes Canàries, on hi viu des de fa un any. Diu que allà tradicionalment se les mengen arrugades. Les va dur en avió, un bon grapat, perquè les sembréssim, assegura que són molt bones.

Ha estat especial, el moment de la sembra, farcit de significat. Unes patates que van més enllà de sí mateixes, que apropen relacions, que ens vinculen. “Quan les collim, en durem unes quantes a sons pares“, ens hem dit. I ens ha fet sentir bé…

Hort urbà: decreixement o nova revolució industrial?

En resposta a l’exposició Apunts (a punt) per al Decreixement, que ens proposa el Centre cultural La Casa Elizalde a través del grup d’artistes i poetes Cargol treu banya.

L’exposició Apunts llença una reflexió -artística- al voltant del decreixement, com a concepte i com a moviment. Com a concepte, ens introdueix als seus diferents eixos, l’econòmic, el polític i el social, que plantegen conjuntament una crítica aferrissada a la societat del consum, i en general al consens general sobre el creixement il•limitat. També se’ns mostren experiències concretes, un ventall d’iniciatives i moviments locals que han fet seu el discurs decreixentista, com són Can Masdeu, Tarpuna, Can Piella, Coop57, la Cooperativa Integral Catalana i l’Àurea Social, entre d’altres.

No volem entrar ara i aquí a explicar el concepte del decreixement, altres ho han fet, podeu fer cap aquí, o aquí. Tampoc és la nostra intenció, tal i com s’intueix pel títol, elaborar una crítica sobre el decreixement, el seu discurs, també altres ho han fet. En realitat, la crítica a la tesi del decreixement s’ha formulat des de molts angles; a nosaltres ens agradaria ressaltar la que llença el grup cooperatiu de las Indias, en un article titulat ¿Decrecimiento o abundancia? David de Ugarte hi contraposa la lògica de l’escassetat, atribuïda al decreixement, a la lògica de l’abundància, pròpia segons ell de l’Economia directa i el mode de producció p2p, que considera com a model capaç de superar les contradiccions del creixement en l’economia capitalista.

Però més enllà del debat sobre el concepte en sí, sobre el decreixement com a discurs, nosaltres volem entrar a parlar de les praxis concretes, dels moviments que han adoptat aquest mateix discurs. I sobretot, d’aquells que ho han fet des de l’agricultura urbana, com és el cas d’alguns dels que s’han esmentat anteriorment. Volem preguntar-nos si el que fan pot explicar-se des del decreixement, o existeixen altres marcs econòmics, polítics, socials, altres discursos on les seves praxis gaudeixin d’un encaix més satisfactori.

Al llibre Elogi de l’Hort Urbà elaborem un relat propi del treball a l’hort. Horts de lloguer, de balcó, municipals, comunitaris, socials, terapèutics… tot un boom que mirem d’explicar. Preguntem als hortolans per què són allí, per què cultiven l’hortet, què els motiva. Tractem d’entendre com vivencien aquest treball, aquesta activitat productiva normalment no laboral, més aviat lúdica (hort generatiu). Analitzem el vincle entre aquests productors i els seus productes (hort reproductiu, hort identitari), descrivim l’actitud experimentadora dels hortolans (hort creatiu), el seu goig per l’autosuficiència (hort autoproductiu), pel treball en comú i entre iguals, en xarxa, especialment en el cas dels horts comunitaris i socials (hort coproductiu). I arribem a la conclusió que l’hort té un component simbòlic que desborda l’hort real, que sobrepassa de forma exagerada la praxis concreta, literal, allò que es veu a ull nu.

L’hort és un joc, considerem. Un joc per grans i petits, on representem valors ecològics, conviccions espirituals, on expressem lluites polítiques i antipolítiques, on fem treball de dol migratori, on assagem una nova forma de produir i consumir. Un nou mode de producció. Però que no necessàriament és decreixement. La nostra proposta parla de l’Economia directa, basada en el coneixement lliure, la reducció de l’escala de producció, el fabbing, una economia d’abast global però personalitzada, sotmesa a innovació constant i desenfrenada, travessada per la tecnologia i l’altíssima productivitat, on el treball assalariat es redueix dràsticament però en un context d’abundància material i social. Aquesta tardor es va realitzar a l’Ateneu Candela, a Terrassa, un cicle de conferències sobre aquest temàtica, sota el títol: La producció col·lectiva a Terrasa. Passat, present i futur. Recomanable, emocionant.

Avui per avui, una realitat embrionària, però que pugna per implantar-se a partir d’una nova revolució industrial. I mentre despunta, es visibilitza ja a l’horitzó, nosaltres juguem al nostre hort, produïm simbòlicament, assagem futur, ens entrenem tot divertint-nos. No tant a decréixer, com a plantejar un nou sistema econòmic i social que substitueixi definitivament el capitalisme.

La mostra de Cargol treu banya es podrà visitar a La Casa Elizalde del 12 de novembre al 20 de desembre de 2013. El dia 12 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre es farà un debat titulat ‘Tot sembrant decreixement, 8 col·lectius que ja el conreen’, que comptarà amb representats d’alguns d’aquests moviments.

Blat de moro vinculant

fotoSovint, els cultius d’un hort són un reflex del seu hortolà, de la seva història, biografia, o moment vital. D’ell mateix o de les persones que l’envolten.

En aquest cas, observem un cultiu de blat de moro a l’hort d’en Miguel. Cada any en planta, i no pas poc. En fa una bona producció. A casa ens agrada molt, reconeix, sobretot a la meva dona. El cuina molt bé, saps, al seu país [Equador] és un menjar molt típic.

La dona d’en Miguel vé sovint a l’hort, l’ajuda en els cultius, sobretot en la recolecta. En una ocasió m’explica les virtuts del blat de moro i l’art de cuinar-lo. Les referències al país d’origen, a la seva terra natal, són constants [Hort migratori]. Crec que s’emociona. Jo em quedo sorprès de tot el que pot aquest cultiu, de les seves possibilitats gastronòmiques.

 

css.php