Category Archives: Hort Lent

Posts on es descriu el caràcter pausat i desestressant del cultiu urbà. Per a una major descripció del terme, feu cap al capítol de l’Hort lent

La nostra ponència a les IX jornades lleidatanes de filosofia moderna de Lleida

Hem penjat el contingut de la conferència que vam realitzar el dia 8 de març de 2014 a Lleida, en el marc d’unes jornades de filosofia sobre el Treball. Podeu llegir la conferència en els següents enllaços, en català i en castellà.

El treball i l’hort urbà. De la necessitat al desig

El trabajo y el huerto. De la necesidad al deseo

 

 

 

 

Eudald Carbonell: cultivar ens fa humans

En aquest vídeo, extret del documental “En busca del primer europeo“, Eudald Carbonell ens explica els seus motius de cultivar un hort.

Transcripció del diàleg a partir del segon 28:

Entrevistador [E]: “Eudald, per què cultives?
Eudald Carbonell [EC]: “Perquè cultivar ens fa humans.
E: “I per què?
EC: “Perquè requereix una seqüència lògica, requereix pensar en retrospectiva i en prospectiva, això ens fa humans.

En negreta dos conceptes essencials, vinculats a la qüestió del temps: retrospectiva i prospectiva, és a dir, capacitat per recordar el passat i capacitat també per projectar el futur. Al capítol de l’Hort lent en parlem : “Els humans tenim la capacitat de formar-nos una consciència del temps fonamentada en les dimensions del passat, el present i el futur” (p.54). Sens dubte, a l’hort despleguem aquesta dimensió temporal, juguem amb el temps. Planifiquem, recordem, aprenem dels errors, confiem, fem previsions… Un temps que a l’hort es presenta sobretot a partir de cicles: dia-nit, llunes, estacions, que ens permet experimentar el temps de forma circular, on el passat retorna i el futur és en certa forma conegut. Al llibre expliquem el contrast entre aquesta vivència circular del temps, pròpia de les societats rurals o fortament vinculades a la naturalesa, amb el temps lineal de la societat industrial. Un contrast que l’hort sap expressar com cap altre espai o activitat.

Per què tornem l’hort? Doncs en part per entendre el TEMPS. Per comprendre per què se’ns ha tornat escàs i anem tot el dia estressats, o per què fins i tot el seu excés puntual ens arriba a desorganitzar. Som a l’hort, doncs, per entendre com era el temps circular i circumscrit als processos naturals, i en què s’ha convertir el temps del nostre dia a dia.

Ara bé, no pas per tornar enrere. Com diu l’Eudald Carbonell, a l’hort fem retrospectiva però també prospectiva. Volem saber d’on venim, poder viure i experimentar aquest passat. Però per projectar un futur diferent, probablement basat en una nova concepció del temps, que ja no serà lineal ni tampoc circular. L’Slow Movement pretén apuntar en aquesta direcció.

 

“No és un taller d’horts urbans convencional…”

El dimarts 14 de gener vam dur a terme el nostre taller d’hort urbà, en el marc de les Festes de Sant Raimon, a Vilafranca del Penedès.

En el taller, s’aborden diferents aspectes del treball a l’hort. Però a diferència d’altres tallers d’hort urbà, el nostre no es dettallerFSR2014é en l’hort literal, és a dir, en aprendre a cultivar. Nosaltres mirem d’abordar l’hort simbòlic, aproximar els participants al significat o significats de cultivar.

Som a l’hort, ens agrada cultivar, però per què? Quines motivacions ens hi empenyen? El taller reflexiona sobre aquests diferents motius, alguns compartits, altres més personals.

En el trancurs del taller apareixen temàtiques diverses. L’hort és complex, tant com les persones que el cultiven. Per aquest motiu, cada taller és diferent, es dilata en alguns punts, o es contrau en d’altres, depenent dels participants, què els motiva i els interessa aprofundir. Durant la sessió d’aquest dimarts, vam detenir-nos en l’aspecte identitari, com l’hort pot estructurar-nos la pròpia història de vida, qui som, rescatant amb la seva praxis simbòlica moments del nostre passat. També es va parlar de la qüestió del temps, de la seva lentitud a l’hort, del seu caràcter circular, en contrast amb l’escassetat de temps i l’estrès que vivim en la nostra vida quotidiana.

En finalitzar, alguns dels assistents vam comentar-nos que havien quedat sobtats pel taller, “és diferent” va dir un noi, “no és un taller d’horts urbans convencional”, va assegurar una altra noia, amb expressió pensativa.

Hort urbà: decreixement o nova revolució industrial?

En resposta a l’exposició Apunts (a punt) per al Decreixement, que ens proposa el Centre cultural La Casa Elizalde a través del grup d’artistes i poetes Cargol treu banya.

L’exposició Apunts llença una reflexió -artística- al voltant del decreixement, com a concepte i com a moviment. Com a concepte, ens introdueix als seus diferents eixos, l’econòmic, el polític i el social, que plantegen conjuntament una crítica aferrissada a la societat del consum, i en general al consens general sobre el creixement il•limitat. També se’ns mostren experiències concretes, un ventall d’iniciatives i moviments locals que han fet seu el discurs decreixentista, com són Can Masdeu, Tarpuna, Can Piella, Coop57, la Cooperativa Integral Catalana i l’Àurea Social, entre d’altres.

No volem entrar ara i aquí a explicar el concepte del decreixement, altres ho han fet, podeu fer cap aquí, o aquí. Tampoc és la nostra intenció, tal i com s’intueix pel títol, elaborar una crítica sobre el decreixement, el seu discurs, també altres ho han fet. En realitat, la crítica a la tesi del decreixement s’ha formulat des de molts angles; a nosaltres ens agradaria ressaltar la que llença el grup cooperatiu de las Indias, en un article titulat ¿Decrecimiento o abundancia? David de Ugarte hi contraposa la lògica de l’escassetat, atribuïda al decreixement, a la lògica de l’abundància, pròpia segons ell de l’Economia directa i el mode de producció p2p, que considera com a model capaç de superar les contradiccions del creixement en l’economia capitalista.

Però més enllà del debat sobre el concepte en sí, sobre el decreixement com a discurs, nosaltres volem entrar a parlar de les praxis concretes, dels moviments que han adoptat aquest mateix discurs. I sobretot, d’aquells que ho han fet des de l’agricultura urbana, com és el cas d’alguns dels que s’han esmentat anteriorment. Volem preguntar-nos si el que fan pot explicar-se des del decreixement, o existeixen altres marcs econòmics, polítics, socials, altres discursos on les seves praxis gaudeixin d’un encaix més satisfactori.

Al llibre Elogi de l’Hort Urbà elaborem un relat propi del treball a l’hort. Horts de lloguer, de balcó, municipals, comunitaris, socials, terapèutics… tot un boom que mirem d’explicar. Preguntem als hortolans per què són allí, per què cultiven l’hortet, què els motiva. Tractem d’entendre com vivencien aquest treball, aquesta activitat productiva normalment no laboral, més aviat lúdica (hort generatiu). Analitzem el vincle entre aquests productors i els seus productes (hort reproductiu, hort identitari), descrivim l’actitud experimentadora dels hortolans (hort creatiu), el seu goig per l’autosuficiència (hort autoproductiu), pel treball en comú i entre iguals, en xarxa, especialment en el cas dels horts comunitaris i socials (hort coproductiu). I arribem a la conclusió que l’hort té un component simbòlic que desborda l’hort real, que sobrepassa de forma exagerada la praxis concreta, literal, allò que es veu a ull nu.

L’hort és un joc, considerem. Un joc per grans i petits, on representem valors ecològics, conviccions espirituals, on expressem lluites polítiques i antipolítiques, on fem treball de dol migratori, on assagem una nova forma de produir i consumir. Un nou mode de producció. Però que no necessàriament és decreixement. La nostra proposta parla de l’Economia directa, basada en el coneixement lliure, la reducció de l’escala de producció, el fabbing, una economia d’abast global però personalitzada, sotmesa a innovació constant i desenfrenada, travessada per la tecnologia i l’altíssima productivitat, on el treball assalariat es redueix dràsticament però en un context d’abundància material i social. Aquesta tardor es va realitzar a l’Ateneu Candela, a Terrassa, un cicle de conferències sobre aquest temàtica, sota el títol: La producció col·lectiva a Terrasa. Passat, present i futur. Recomanable, emocionant.

Avui per avui, una realitat embrionària, però que pugna per implantar-se a partir d’una nova revolució industrial. I mentre despunta, es visibilitza ja a l’horitzó, nosaltres juguem al nostre hort, produïm simbòlicament, assagem futur, ens entrenem tot divertint-nos. No tant a decréixer, com a plantejar un nou sistema econòmic i social que substitueixi definitivament el capitalisme.

La mostra de Cargol treu banya es podrà visitar a La Casa Elizalde del 12 de novembre al 20 de desembre de 2013. El dia 12 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre es farà un debat titulat ‘Tot sembrant decreixement, 8 col·lectius que ja el conreen’, que comptarà amb representats d’alguns d’aquests moviments.

css.php