Category Archives: Hort Identitari

Posts on es descriuen les implicacions de l’hort sobre la identitat i la biografia personal. Per a una major descripció del terme, feu cap al capítol de l’Hort identitari

La nostra ponència a les IX jornades lleidatanes de filosofia moderna de Lleida

Hem penjat el contingut de la conferència que vam realitzar el dia 8 de març de 2014 a Lleida, en el marc d’unes jornades de filosofia sobre el Treball. Podeu llegir la conferència en els següents enllaços, en català i en castellà.

El treball i l’hort urbà. De la necessitat al desig

El trabajo y el huerto. De la necesidad al deseo

 

 

 

 

Papes de Canàries vinculants

papa negraAvui sembràvem papa negra, una patata petita pròpia de les Canàries. Les va dur el cosí de l’Albert, el Joan, des de les mateixes illes Canàries, on hi viu des de fa un any. Diu que allà tradicionalment se les mengen arrugades. Les va dur en avió, un bon grapat, perquè les sembréssim, assegura que són molt bones.

Ha estat especial, el moment de la sembra, farcit de significat. Unes patates que van més enllà de sí mateixes, que apropen relacions, que ens vinculen. “Quan les collim, en durem unes quantes a sons pares“, ens hem dit. I ens ha fet sentir bé…

“No és un taller d’horts urbans convencional…”

El dimarts 14 de gener vam dur a terme el nostre taller d’hort urbà, en el marc de les Festes de Sant Raimon, a Vilafranca del Penedès.

En el taller, s’aborden diferents aspectes del treball a l’hort. Però a diferència d’altres tallers d’hort urbà, el nostre no es dettallerFSR2014é en l’hort literal, és a dir, en aprendre a cultivar. Nosaltres mirem d’abordar l’hort simbòlic, aproximar els participants al significat o significats de cultivar.

Som a l’hort, ens agrada cultivar, però per què? Quines motivacions ens hi empenyen? El taller reflexiona sobre aquests diferents motius, alguns compartits, altres més personals.

En el trancurs del taller apareixen temàtiques diverses. L’hort és complex, tant com les persones que el cultiven. Per aquest motiu, cada taller és diferent, es dilata en alguns punts, o es contrau en d’altres, depenent dels participants, què els motiva i els interessa aprofundir. Durant la sessió d’aquest dimarts, vam detenir-nos en l’aspecte identitari, com l’hort pot estructurar-nos la pròpia història de vida, qui som, rescatant amb la seva praxis simbòlica moments del nostre passat. També es va parlar de la qüestió del temps, de la seva lentitud a l’hort, del seu caràcter circular, en contrast amb l’escassetat de temps i l’estrès que vivim en la nostra vida quotidiana.

En finalitzar, alguns dels assistents vam comentar-nos que havien quedat sobtats pel taller, “és diferent” va dir un noi, “no és un taller d’horts urbans convencional”, va assegurar una altra noia, amb expressió pensativa.

Hort urbà: decreixement o nova revolució industrial?

En resposta a l’exposició Apunts (a punt) per al Decreixement, que ens proposa el Centre cultural La Casa Elizalde a través del grup d’artistes i poetes Cargol treu banya.

L’exposició Apunts llença una reflexió -artística- al voltant del decreixement, com a concepte i com a moviment. Com a concepte, ens introdueix als seus diferents eixos, l’econòmic, el polític i el social, que plantegen conjuntament una crítica aferrissada a la societat del consum, i en general al consens general sobre el creixement il•limitat. També se’ns mostren experiències concretes, un ventall d’iniciatives i moviments locals que han fet seu el discurs decreixentista, com són Can Masdeu, Tarpuna, Can Piella, Coop57, la Cooperativa Integral Catalana i l’Àurea Social, entre d’altres.

No volem entrar ara i aquí a explicar el concepte del decreixement, altres ho han fet, podeu fer cap aquí, o aquí. Tampoc és la nostra intenció, tal i com s’intueix pel títol, elaborar una crítica sobre el decreixement, el seu discurs, també altres ho han fet. En realitat, la crítica a la tesi del decreixement s’ha formulat des de molts angles; a nosaltres ens agradaria ressaltar la que llença el grup cooperatiu de las Indias, en un article titulat ¿Decrecimiento o abundancia? David de Ugarte hi contraposa la lògica de l’escassetat, atribuïda al decreixement, a la lògica de l’abundància, pròpia segons ell de l’Economia directa i el mode de producció p2p, que considera com a model capaç de superar les contradiccions del creixement en l’economia capitalista.

Però més enllà del debat sobre el concepte en sí, sobre el decreixement com a discurs, nosaltres volem entrar a parlar de les praxis concretes, dels moviments que han adoptat aquest mateix discurs. I sobretot, d’aquells que ho han fet des de l’agricultura urbana, com és el cas d’alguns dels que s’han esmentat anteriorment. Volem preguntar-nos si el que fan pot explicar-se des del decreixement, o existeixen altres marcs econòmics, polítics, socials, altres discursos on les seves praxis gaudeixin d’un encaix més satisfactori.

Al llibre Elogi de l’Hort Urbà elaborem un relat propi del treball a l’hort. Horts de lloguer, de balcó, municipals, comunitaris, socials, terapèutics… tot un boom que mirem d’explicar. Preguntem als hortolans per què són allí, per què cultiven l’hortet, què els motiva. Tractem d’entendre com vivencien aquest treball, aquesta activitat productiva normalment no laboral, més aviat lúdica (hort generatiu). Analitzem el vincle entre aquests productors i els seus productes (hort reproductiu, hort identitari), descrivim l’actitud experimentadora dels hortolans (hort creatiu), el seu goig per l’autosuficiència (hort autoproductiu), pel treball en comú i entre iguals, en xarxa, especialment en el cas dels horts comunitaris i socials (hort coproductiu). I arribem a la conclusió que l’hort té un component simbòlic que desborda l’hort real, que sobrepassa de forma exagerada la praxis concreta, literal, allò que es veu a ull nu.

L’hort és un joc, considerem. Un joc per grans i petits, on representem valors ecològics, conviccions espirituals, on expressem lluites polítiques i antipolítiques, on fem treball de dol migratori, on assagem una nova forma de produir i consumir. Un nou mode de producció. Però que no necessàriament és decreixement. La nostra proposta parla de l’Economia directa, basada en el coneixement lliure, la reducció de l’escala de producció, el fabbing, una economia d’abast global però personalitzada, sotmesa a innovació constant i desenfrenada, travessada per la tecnologia i l’altíssima productivitat, on el treball assalariat es redueix dràsticament però en un context d’abundància material i social. Aquesta tardor es va realitzar a l’Ateneu Candela, a Terrassa, un cicle de conferències sobre aquest temàtica, sota el títol: La producció col·lectiva a Terrasa. Passat, present i futur. Recomanable, emocionant.

Avui per avui, una realitat embrionària, però que pugna per implantar-se a partir d’una nova revolució industrial. I mentre despunta, es visibilitza ja a l’horitzó, nosaltres juguem al nostre hort, produïm simbòlicament, assagem futur, ens entrenem tot divertint-nos. No tant a decréixer, com a plantejar un nou sistema econòmic i social que substitueixi definitivament el capitalisme.

La mostra de Cargol treu banya es podrà visitar a La Casa Elizalde del 12 de novembre al 20 de desembre de 2013. El dia 12 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre es farà un debat titulat ‘Tot sembrant decreixement, 8 col·lectius que ja el conreen’, que comptarà amb representats d’alguns d’aquests moviments.

Cultivar un hort, aliat contra l’Alzheimer

El dia 22 de setembre, al portal de 324.cat es va publicar la següent notícia, titulada Cultivar un hort o participar en les xarxes socials, aliats contra l’Alzheimer. S’explicava que, en el cas de l’hort, entraven en joc les funcions cognitives, com ara l’estratègia de planificació i abstració. Es parlava, també, de teràpia multisensorial, ja que, deia textualment: a part d’estimular les funcions cognitives, les persones s’impregnen de sol i aire i s’estimulen neurotransmissors com la serotonina, substància que apareix alterada en pacients amb problemes cognitius.

De fet, el potencial terapèutic de l’hort urbà és molt més ampli. L’American Horticultural Therapy Association (AHTA) n’ha fet un recull, classificats en quatre categories (document): beneficis a nivell cognitiu, a nivell psicològic, a nivell social, i finalment beneficis a nivell físic. En total 27 ítems, molts dels quals presents en el cas específic de la teràpia hortícola amb malalts d’Alzheimer.

Entre tots aquests àmbits que recull l’AHTA, ens agradaria destacar-ne un, Estimular la memòria, per la proximitat amb la informació que aportem al capítol de l’Hort identitari. És diversa la bibliografia d’hort teràpia que aborda aquest àmbit de la memòria, però on s’ha desenvolupat més és precisament en el context del tractament de la demència i la malaltia d’Alzheimer. Determinats programes d’hort teràpia inclouen estimulació sensorial i la reminiscència (Jarrott, & Kwack, 2002). L’estimulació dels sentits de l’oïda, de l’olfacte, de la vista, del tacte i del gust, que es produeixen a l’hort, poden potenciar el record i estimular la reminiscència (Namazi and Haynes, 1994). Activitats de reminiscència que poden traslladar a experiències passades de signe positiu, i a reviure les emocions associades a aquestes experiències. Per aquest motiu, la reminiscència en adults amb demència s’associa a una millora de l’estat d’ànim i a una reducció dels nivells de depressió (Mills, 1997).

En tot cas, malgrat que s’hagin recollit algunes experiències al voltant d’aquest àmbit, segueix sent un camp poc explorat. Per una banda, en psicogerontologia s’està dedicant esforç i recerca en tasques de reminiscència i de revisió de vida, que tenen per objectiu treballar la biografia i la identitat. Però fins l’actualitat, des de la teràpia hortícola, s’ha posat poc interès en estudiar el potencial de l’hort en la memòria biogràfica i el seu paper en el manteniment de la identitat i l’autoestima.

L’any 2012, amb l’objectiu d’indagar en aquest àmbit, vam mantenir una col·laboració amb la residència de gent gran Albertia Etxea, al País Basc. Més concretament amb el seu antic director tècnic, Patxi del Campo. Aportem aquest cas al llibre. Va tractar-se d’una col·laboracio més aviat tímida, indirecta, on vam incidir menys del que era necessari per poder desenvolupar una experiència completa. Actualment, estem mirant de contactar amb un altre servei, també dedicat a gent gran. Aquest cop, pretenem elaborar tasques i criteris concrets d’actuació, que permetin obtenir eines que puguin ser d’utilitat als profesionals o cuidadors que treballen amb el col·lectiu de la gent gran, especialment en casos de demència i malaltia d’Alzheimer.

Us mantindrem informats. Si algun dels lectors d’aquest post desitja col·laborar amb nosaltres, que no dubti en contactar-nos.

Referències:

Jarrott, S., & Kwack, H. (2002). An observational assessment of a dementia-specific horticultural therapy program. Horticultural Technology, 12(3), 4003-4410.

Mills, M.A. (1997) Narrative identity and dementia: A study of emotion and narrative
in older people with dementia. Aging Soc. 17:673–698.

Namazi, K.H. and S.R. Haynes. 1994. Sensory stimuli reminiscence for patients with Alzheimer’s disease: Relevance and implications. Clinical Gerontologist 14(4):29–45.

Unes tisores de podar ben especials…

foto14Veus aquestes tisores? Em va preguntar el pare del Lluís, ensenyant-me, tot orgullós, unes tisores de podar descolorides que tenia a l’armari. Tenen ben bé quaranta-cinc anys… (mira cap amunt, o cap endins més aviat, cercant en la memòria) sí i tant, quaranta-cinc anys! I mira com tallen, encara!

El pare del Lluís és un home de seixanta i pocs, fuster, retirat abans d’hora del món laboral per un infart, que el va deixar amb un motoret per anar tirant, con diu ell.

Em va explicar la seva història, la de les tisores, però també d’ell mateix, de la persona [Hort identitari]. Són de quan tenia 15 anys, quan vam anar a la verema, al sud de França. “Vam”, en plural? Li pregunto jo. Sí, jo i la mare… Preparaven el casament de la seva germana, i feien falta calers. Van anar a França dos anys, aquell i el següent.

Hem parlat del pare, però no d’en Lluís, que de fet és qui té l’hort al centre. El va agafar a finals de 2012, quan es trobava en situació d’atur. Bé, en realitat va ser iniciativa de la Patrícia, la seva companya, per animar-lo, per mantenir-lo en certa manera actiu [Hort generatiu], en una activitat que de fet a tots dos agradava. Des de fa uns mesos, però, torna a treballar a jornada completa, sovint lluny de la llar, de manera que és el seu pare qui li dóna un cop de mà. Així també em distrec, reconeix el pare [Hort generatiu], sempre m’ha agradat el camp.

 

css.php