Category Archives: Hort Generatiu

Posts on es concep l’hort com una oportunitat on exercir un rol generatiu. Per a una major descripció del terme, feu cap al capítol de l’Hort generatiu

La nostra ponència a les IX jornades lleidatanes de filosofia moderna de Lleida

Hem penjat el contingut de la conferència que vam realitzar el dia 8 de març de 2014 a Lleida, en el marc d’unes jornades de filosofia sobre el Treball. Podeu llegir la conferència en els següents enllaços, en català i en castellà.

El treball i l’hort urbà. De la necessitat al desig

El trabajo y el huerto. De la necesidad al deseo

 

 

 

 

Hort urbà: decreixement o nova revolució industrial?

En resposta a l’exposició Apunts (a punt) per al Decreixement, que ens proposa el Centre cultural La Casa Elizalde a través del grup d’artistes i poetes Cargol treu banya.

L’exposició Apunts llença una reflexió -artística- al voltant del decreixement, com a concepte i com a moviment. Com a concepte, ens introdueix als seus diferents eixos, l’econòmic, el polític i el social, que plantegen conjuntament una crítica aferrissada a la societat del consum, i en general al consens general sobre el creixement il•limitat. També se’ns mostren experiències concretes, un ventall d’iniciatives i moviments locals que han fet seu el discurs decreixentista, com són Can Masdeu, Tarpuna, Can Piella, Coop57, la Cooperativa Integral Catalana i l’Àurea Social, entre d’altres.

No volem entrar ara i aquí a explicar el concepte del decreixement, altres ho han fet, podeu fer cap aquí, o aquí. Tampoc és la nostra intenció, tal i com s’intueix pel títol, elaborar una crítica sobre el decreixement, el seu discurs, també altres ho han fet. En realitat, la crítica a la tesi del decreixement s’ha formulat des de molts angles; a nosaltres ens agradaria ressaltar la que llença el grup cooperatiu de las Indias, en un article titulat ¿Decrecimiento o abundancia? David de Ugarte hi contraposa la lògica de l’escassetat, atribuïda al decreixement, a la lògica de l’abundància, pròpia segons ell de l’Economia directa i el mode de producció p2p, que considera com a model capaç de superar les contradiccions del creixement en l’economia capitalista.

Però més enllà del debat sobre el concepte en sí, sobre el decreixement com a discurs, nosaltres volem entrar a parlar de les praxis concretes, dels moviments que han adoptat aquest mateix discurs. I sobretot, d’aquells que ho han fet des de l’agricultura urbana, com és el cas d’alguns dels que s’han esmentat anteriorment. Volem preguntar-nos si el que fan pot explicar-se des del decreixement, o existeixen altres marcs econòmics, polítics, socials, altres discursos on les seves praxis gaudeixin d’un encaix més satisfactori.

Al llibre Elogi de l’Hort Urbà elaborem un relat propi del treball a l’hort. Horts de lloguer, de balcó, municipals, comunitaris, socials, terapèutics… tot un boom que mirem d’explicar. Preguntem als hortolans per què són allí, per què cultiven l’hortet, què els motiva. Tractem d’entendre com vivencien aquest treball, aquesta activitat productiva normalment no laboral, més aviat lúdica (hort generatiu). Analitzem el vincle entre aquests productors i els seus productes (hort reproductiu, hort identitari), descrivim l’actitud experimentadora dels hortolans (hort creatiu), el seu goig per l’autosuficiència (hort autoproductiu), pel treball en comú i entre iguals, en xarxa, especialment en el cas dels horts comunitaris i socials (hort coproductiu). I arribem a la conclusió que l’hort té un component simbòlic que desborda l’hort real, que sobrepassa de forma exagerada la praxis concreta, literal, allò que es veu a ull nu.

L’hort és un joc, considerem. Un joc per grans i petits, on representem valors ecològics, conviccions espirituals, on expressem lluites polítiques i antipolítiques, on fem treball de dol migratori, on assagem una nova forma de produir i consumir. Un nou mode de producció. Però que no necessàriament és decreixement. La nostra proposta parla de l’Economia directa, basada en el coneixement lliure, la reducció de l’escala de producció, el fabbing, una economia d’abast global però personalitzada, sotmesa a innovació constant i desenfrenada, travessada per la tecnologia i l’altíssima productivitat, on el treball assalariat es redueix dràsticament però en un context d’abundància material i social. Aquesta tardor es va realitzar a l’Ateneu Candela, a Terrassa, un cicle de conferències sobre aquest temàtica, sota el títol: La producció col·lectiva a Terrasa. Passat, present i futur. Recomanable, emocionant.

Avui per avui, una realitat embrionària, però que pugna per implantar-se a partir d’una nova revolució industrial. I mentre despunta, es visibilitza ja a l’horitzó, nosaltres juguem al nostre hort, produïm simbòlicament, assagem futur, ens entrenem tot divertint-nos. No tant a decréixer, com a plantejar un nou sistema econòmic i social que substitueixi definitivament el capitalisme.

La mostra de Cargol treu banya es podrà visitar a La Casa Elizalde del 12 de novembre al 20 de desembre de 2013. El dia 12 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre es farà un debat titulat ‘Tot sembrant decreixement, 8 col·lectius que ja el conreen’, que comptarà amb representats d’alguns d’aquests moviments.

horticultura open

Moviment Maker i horts urbans

En el moment d’adquirir el llibre, alguns lectors s’han quedat encuriosits -o perplexos- per la cita inicial que dediquem al llibre de Chris Anderson Makers, the new industrial revolution (2012). La cita diu així: Penses que les dues últimes dècades han estat interessants? Doncs espera…

I això, què hi té a veure amb els horts urbans? S’han preguntat aquests lectors. Doncs bé, aquests dubtes es dissipen al llarg del llibre, garantit.

En parlem abastament en els capítols de l’Hort generatiu i l’Hort amb D.O. pròpia. L’hort urbà és un espai de lleure, afirmem, però un lleure no associat al consum passiu, com ens hem acostumat. L’hort és productiu, s’hi genera, s’hi crea, s’hi treballa, s’hi produeix. És lleure productiu, i per tant un espai idoni on jugar, experimentar i reflexionar al voltant de la producció. De nosaltres com a productors, del nostre rol de treballadors, i en general al voltant de la manera de produïr, del mode de producció. De la forma de producció tradicional, i de les noves tendències en economia, que descriu Chris Anderson al seu llibre.

Nosaltres no desenvolupem un discurs sobre aquestes tendències, no ens pertoca ni és la nostra especialitat; les introduïm, això sí, i les adoptem com el marc més escaient per entendre els motius de l’hort urbà, els perquès del seu esclat, o si més no alguns d’aquests perquès. Desenvolupem els conceptes d’hort reproductiu, hort creatiu i d’hort autoproductiu, vissicituds de l’acció productiva que, assenyalem, són també presents en altres moviments com el Do It Yourself i el moviment Maker, de què parla Chris Anderson.

Hi ha trets comuns entre sí, que els equiparen i els diferencia de l’activitat productiva tradicional. Ara bé, entenem que pot haver-hi dificultat en percebre’n una continuitat, sobretot entre horts urbans i moviment Maker, travessat aquest per la tecnologia: què hi té a veure una impressora 3D o una placa d’Arduino, propis del moviment Maker, amb un hort urbà? Per dissipar aquest salt, al llibre exposem el cas de Refarm The City, una experiència d’hort urbà que fa un ús intensiu de les tecnologies lliures. Tot plegat molt recent, el juliol de 2013 inauguraven un hort a Tarragona (notícia). Un cas que marca tendència, pensem.

Trampa per salvar talpons

Els hortolans som hortolans arreu, i sempre, no descansem, encara que marxem de vacances… Quan l’Ángel va trobar aquestes trampes per talpons, de casualitat, mentre era de viatge a Galícia, no va dubtar a portar-ne. Si estaven en una botiga d’un poblet rural gallec, va pensar, és que funcionen. I sí, tenia raó!

foto12

I és que el talpó és un dels principals malsons de l’hort, de les carxoferes, les patates, les bledes, els calçots, les cebes, els porros… no paren de fer galeries i cruspir-se tot allò que hi ha sota terra. I això que són uns animalons molt simpàtics, els hàmsters de l’hort… però tenen gana, com tothom… i es reprodueixen a gran velocitat…

Aquest és el procediment per a la trampa en qüestió: es localitza la presència de talpó i es cava per trobar la galeria, com podeu veure a les imatges. Llavors es col•loca una trampa en cada sentit de la galeria, com si es tractés de la seva continuació. A l’extrem de cada trampa es col•loca un esquer, per exemple poma. I es tapa amb terra. La trampa té una porteta per on el talpó pot entrar, però no és capaç de sortir, de forma que queda atrapat. Però viu!

foto10

Fins ara el que fèiem era localitzar la galeria i posar-hi verí. Sí, un mètode molt dràstic, però no en sabíem cap altre… Sí que hi ha certes estratègies per allunyar-los, com ara plantar alls, estramoni (planta talpera), o fins i tot aparells electrònics d’ultrasons. En un espai concret poden resultar efectius, poden allunyar aquests animalons. Tanmateix, en un conjunt d’horts com el nostre, tan sols aconseguim desplaçar-los d’un hort a l’altre, i el problema segueix sense resoldre’s.

Aquesta trampa, doncs, promet. Sobretot des del punt de vista psicològic. Resoldrem un dilema moral, que és intrínsec de tot hortolà: poder produir verdures [hort generatiu, hort amb D.O. pròpia] i a la vegada respectar el principi de la vida [hort ètic]. Per un costat, la trampa ens permetrà treure pressió demogràfica de talpons al conjunt dels horts, i podrem salvar la collita; per l’altre, donarem una segona oportunitat a aquests petits éssers vius, que tenen tot el dret del món de seguir fent de les seves.

En aquest cas, els alliberem a una riera de la zona. Quin goig i quina felicitat!!! (almenys la nostra…)

Unes tisores de podar ben especials…

foto14Veus aquestes tisores? Em va preguntar el pare del Lluís, ensenyant-me, tot orgullós, unes tisores de podar descolorides que tenia a l’armari. Tenen ben bé quaranta-cinc anys… (mira cap amunt, o cap endins més aviat, cercant en la memòria) sí i tant, quaranta-cinc anys! I mira com tallen, encara!

El pare del Lluís és un home de seixanta i pocs, fuster, retirat abans d’hora del món laboral per un infart, que el va deixar amb un motoret per anar tirant, con diu ell.

Em va explicar la seva història, la de les tisores, però també d’ell mateix, de la persona [Hort identitari]. Són de quan tenia 15 anys, quan vam anar a la verema, al sud de França. “Vam”, en plural? Li pregunto jo. Sí, jo i la mare… Preparaven el casament de la seva germana, i feien falta calers. Van anar a França dos anys, aquell i el següent.

Hem parlat del pare, però no d’en Lluís, que de fet és qui té l’hort al centre. El va agafar a finals de 2012, quan es trobava en situació d’atur. Bé, en realitat va ser iniciativa de la Patrícia, la seva companya, per animar-lo, per mantenir-lo en certa manera actiu [Hort generatiu], en una activitat que de fet a tots dos agradava. Des de fa uns mesos, però, torna a treballar a jornada completa, sovint lluny de la llar, de manera que és el seu pare qui li dóna un cop de mà. Així també em distrec, reconeix el pare [Hort generatiu], sempre m’ha agradat el camp.

 

css.php