Category Archives: Hort Amb D.o. Pròpia

Posts on es concep l’hort a activitat autoproductiva, reproductiva, i creativa. Per a una major descripció del terme, feu cap al capítol de l’Hort amb D. O. pròpia

La nostra ponència a les IX jornades lleidatanes de filosofia moderna de Lleida

Hem penjat el contingut de la conferència que vam realitzar el dia 8 de març de 2014 a Lleida, en el marc d’unes jornades de filosofia sobre el Treball. Podeu llegir la conferència en els següents enllaços, en català i en castellà.

El treball i l’hort urbà. De la necessitat al desig

El trabajo y el huerto. De la necesidad al deseo

 

 

 

 

És un hort de balcó Sobirania Alimentària?

El proper divendres 13 de desembre serem a l’Àurea Social per presentar el llibre “Elogi de l’hort urbà“. La presentació serà en el marc d’un cicle de xerrades sobre sobirania alimentària, de manera que estem preparant una presentació que posi èmfasi en la temàtica del cicle. Per fer-ho, hem pensat plantejar la qüestió de si els horts de balcó són o no són sobirania alimentària. Una pregunta pensem que poc resolta.
Si cerquem en la bibliografia del tema, revistes, blocs, etc, trobem que es dóna una associació clara entre horts urbans i sobirania. Es fa referència a diferents experiències d’horticultura urbana, i es quantifica fins i tot el seu pes en la producció d’aliments (la revista de Nyéléni, en el seu nº 11, del setembre de 2012, ens proporciona la xifra de 800 milions de camperols cultivant horts urbans, a partir dels quals aporten un 15-20 % de la producció mundial d’aliments). Són xifres significatives, evidència de sobirania real. Ara bé, són aquests horts urbans equivalents als nostres hortets de balcó?

Aquí ens adonem que el concepte “Hort urbà” és molt ampli, difús en els seus límits. No sabem on comença i on acaba, exactament. Sovint es mescla també amb els horts periurbans, que a casa nostra representaria per exemple tot el Parc Agrari del Baix Llobregat. Per aquest motiu hem centrat el post en els horts de balcó, especificant aquesta tipologia d’hort, més a prop de les torretes dels geranis que no pas dels horts urbans de què ens parla Nyéléni en el seu informe. Centrant-nos en aquests horts de balcó també ens acosta als límits urbans de l’hort, quan allò urbà es converteix en predominant, i la part agrícola esdevé merament simbòlica. Perquè és una constatació evident que els horts de balcó no creen abundància d’alments. Pensem que ningú s’atreviría a fer-ne un estudi quantitatiu… En aquest sentit, en el sentit literal, no poden ser considerats com agents de sobirania alimentària.

Arribats a aquest punt, podríem despatxar fàcilment la qüestió plantejada. Però no és tant senzill. Quan escoltes els hortolans de balcó, sents el que ens expliquen, els seus motius, el que els motiva a cultivar, ens parlen del goig de l’autosuficiència, de voler el control sobre allò que mengen, de saber el que hi tiren i el que no hi tiren… Autosuficiència, control, empoderament, sobirania alimentària. Simbòlica més que no pas real, cert, però sobirania.

També acabaríem despatxant la qüestió si els horts de balcó fossin un fenomen rar, ocasional. Quan en Josep Mª Vallès va engegar Horturbà, deu fer tan sols 10 anys, i va començar a fabricar taules de cultiu a Barcelona, era cosa de pocs. Ningú s’esperava el boom que s’acostava. Ara són moltes les empreses que ofereixen taules de cultiu, i encara són més els ciutadants que se les fan ells mateixos, o utilitzen les torretes dels geranis.

Simbòlic, sí, però tot un fenomen de masses. Com comentava l’Àlex Guillamón, coordinador d’Entrepobles, a la xerrada del passat dijous a l’Àurea Social, hagués estat impensable fa uns anys trobar tomaqueres i pebroteres en una botiga de plantes ornamentals a Barcelona. Estan canviant coses, apareixen nous valors, i la gent vol participar-ne. Encara que ho faci de forma contradictòria, perquè mentre cultiva el seu hortet, majoritàriament segueix comprant la fruita i les verdures en supermercats pertanyents a grans cadenes de distribució i venda.

L’hort és una paradoxa, en parlem al llibre. Però una paradoxa que ens ajuda a dialogar amb nosaltres mateixos, a avançar col·lectivament. L’hort de balcó no és sobirania real, però sí simbòlica. És el camí que tots volem seguir. És una reivindicació de canvi real. Ara només cal posar-nos a caminar ben decidits.

 

Hort urbà: decreixement o nova revolució industrial?

En resposta a l’exposició Apunts (a punt) per al Decreixement, que ens proposa el Centre cultural La Casa Elizalde a través del grup d’artistes i poetes Cargol treu banya.

L’exposició Apunts llença una reflexió -artística- al voltant del decreixement, com a concepte i com a moviment. Com a concepte, ens introdueix als seus diferents eixos, l’econòmic, el polític i el social, que plantegen conjuntament una crítica aferrissada a la societat del consum, i en general al consens general sobre el creixement il•limitat. També se’ns mostren experiències concretes, un ventall d’iniciatives i moviments locals que han fet seu el discurs decreixentista, com són Can Masdeu, Tarpuna, Can Piella, Coop57, la Cooperativa Integral Catalana i l’Àurea Social, entre d’altres.

No volem entrar ara i aquí a explicar el concepte del decreixement, altres ho han fet, podeu fer cap aquí, o aquí. Tampoc és la nostra intenció, tal i com s’intueix pel títol, elaborar una crítica sobre el decreixement, el seu discurs, també altres ho han fet. En realitat, la crítica a la tesi del decreixement s’ha formulat des de molts angles; a nosaltres ens agradaria ressaltar la que llença el grup cooperatiu de las Indias, en un article titulat ¿Decrecimiento o abundancia? David de Ugarte hi contraposa la lògica de l’escassetat, atribuïda al decreixement, a la lògica de l’abundància, pròpia segons ell de l’Economia directa i el mode de producció p2p, que considera com a model capaç de superar les contradiccions del creixement en l’economia capitalista.

Però més enllà del debat sobre el concepte en sí, sobre el decreixement com a discurs, nosaltres volem entrar a parlar de les praxis concretes, dels moviments que han adoptat aquest mateix discurs. I sobretot, d’aquells que ho han fet des de l’agricultura urbana, com és el cas d’alguns dels que s’han esmentat anteriorment. Volem preguntar-nos si el que fan pot explicar-se des del decreixement, o existeixen altres marcs econòmics, polítics, socials, altres discursos on les seves praxis gaudeixin d’un encaix més satisfactori.

Al llibre Elogi de l’Hort Urbà elaborem un relat propi del treball a l’hort. Horts de lloguer, de balcó, municipals, comunitaris, socials, terapèutics… tot un boom que mirem d’explicar. Preguntem als hortolans per què són allí, per què cultiven l’hortet, què els motiva. Tractem d’entendre com vivencien aquest treball, aquesta activitat productiva normalment no laboral, més aviat lúdica (hort generatiu). Analitzem el vincle entre aquests productors i els seus productes (hort reproductiu, hort identitari), descrivim l’actitud experimentadora dels hortolans (hort creatiu), el seu goig per l’autosuficiència (hort autoproductiu), pel treball en comú i entre iguals, en xarxa, especialment en el cas dels horts comunitaris i socials (hort coproductiu). I arribem a la conclusió que l’hort té un component simbòlic que desborda l’hort real, que sobrepassa de forma exagerada la praxis concreta, literal, allò que es veu a ull nu.

L’hort és un joc, considerem. Un joc per grans i petits, on representem valors ecològics, conviccions espirituals, on expressem lluites polítiques i antipolítiques, on fem treball de dol migratori, on assagem una nova forma de produir i consumir. Un nou mode de producció. Però que no necessàriament és decreixement. La nostra proposta parla de l’Economia directa, basada en el coneixement lliure, la reducció de l’escala de producció, el fabbing, una economia d’abast global però personalitzada, sotmesa a innovació constant i desenfrenada, travessada per la tecnologia i l’altíssima productivitat, on el treball assalariat es redueix dràsticament però en un context d’abundància material i social. Aquesta tardor es va realitzar a l’Ateneu Candela, a Terrassa, un cicle de conferències sobre aquest temàtica, sota el títol: La producció col·lectiva a Terrasa. Passat, present i futur. Recomanable, emocionant.

Avui per avui, una realitat embrionària, però que pugna per implantar-se a partir d’una nova revolució industrial. I mentre despunta, es visibilitza ja a l’horitzó, nosaltres juguem al nostre hort, produïm simbòlicament, assagem futur, ens entrenem tot divertint-nos. No tant a decréixer, com a plantejar un nou sistema econòmic i social que substitueixi definitivament el capitalisme.

La mostra de Cargol treu banya es podrà visitar a La Casa Elizalde del 12 de novembre al 20 de desembre de 2013. El dia 12 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre es farà un debat titulat ‘Tot sembrant decreixement, 8 col·lectius que ja el conreen’, que comptarà amb representats d’alguns d’aquests moviments.

horticultura open

Moviment Maker i horts urbans

En el moment d’adquirir el llibre, alguns lectors s’han quedat encuriosits -o perplexos- per la cita inicial que dediquem al llibre de Chris Anderson Makers, the new industrial revolution (2012). La cita diu així: Penses que les dues últimes dècades han estat interessants? Doncs espera…

I això, què hi té a veure amb els horts urbans? S’han preguntat aquests lectors. Doncs bé, aquests dubtes es dissipen al llarg del llibre, garantit.

En parlem abastament en els capítols de l’Hort generatiu i l’Hort amb D.O. pròpia. L’hort urbà és un espai de lleure, afirmem, però un lleure no associat al consum passiu, com ens hem acostumat. L’hort és productiu, s’hi genera, s’hi crea, s’hi treballa, s’hi produeix. És lleure productiu, i per tant un espai idoni on jugar, experimentar i reflexionar al voltant de la producció. De nosaltres com a productors, del nostre rol de treballadors, i en general al voltant de la manera de produïr, del mode de producció. De la forma de producció tradicional, i de les noves tendències en economia, que descriu Chris Anderson al seu llibre.

Nosaltres no desenvolupem un discurs sobre aquestes tendències, no ens pertoca ni és la nostra especialitat; les introduïm, això sí, i les adoptem com el marc més escaient per entendre els motius de l’hort urbà, els perquès del seu esclat, o si més no alguns d’aquests perquès. Desenvolupem els conceptes d’hort reproductiu, hort creatiu i d’hort autoproductiu, vissicituds de l’acció productiva que, assenyalem, són també presents en altres moviments com el Do It Yourself i el moviment Maker, de què parla Chris Anderson.

Hi ha trets comuns entre sí, que els equiparen i els diferencia de l’activitat productiva tradicional. Ara bé, entenem que pot haver-hi dificultat en percebre’n una continuitat, sobretot entre horts urbans i moviment Maker, travessat aquest per la tecnologia: què hi té a veure una impressora 3D o una placa d’Arduino, propis del moviment Maker, amb un hort urbà? Per dissipar aquest salt, al llibre exposem el cas de Refarm The City, una experiència d’hort urbà que fa un ús intensiu de les tecnologies lliures. Tot plegat molt recent, el juliol de 2013 inauguraven un hort a Tarragona (notícia). Un cas que marca tendència, pensem.

Els dilemes de l’hort urbà

L’hort és un espai de joc on cadascú marca les pròpies regles. Regles sobre el que es pot fer i el que no, i també sobre els objectius que es plantegen. Per un hortolà, guanyar serà sinònim d’obtenir una gran collita, per un altre, la victòria consistirà en descobrir que una parella de gripaus han triat el seu estany per fer-hi la posta. Per un tercer hortolà, en canvi, el joc perseguirà els dos objectius a la vegada.

En realitat, la complexitat del joc pot ser extraordinària, tant que sovint s’estableixen regles de joc contradictòries. Fet que ens situa en dilemes complicats que requereixen meditació -que també forma part del joc, per suposat.

Un dels dilemes pot aparèixer quan contraposem les regles de l‘hort ètic i les que apunten a l’hort amb D.O. pròpia. Per exemple, quan cerquem un tractament adequat per a l’hort ecològic o un que encaixi millor en les regles de l’hort autosuficient. No sempre són solucions coincidents. Vegem-ne un cas on es contraposen: bacillus versus tabac (a la imatge, la capsa és bacillus i la planta de la dreta és tabac).tabacibacillus

El bacillus thuringiensis és un dels productes fitosanitaris més respectuosos amb el medi ambient, i amb les persones. És altament específic per a erugues, es degrada ràpidament sense generar residus, i no té termini de seguretat. És a dir, es pot tractar i collir el mateix dia, sense riscos per a la salut. Així, s’adapta fidelment a les regles del joc ecològic. Però el nostre joc és més complex, hem dit. En aquest cas també cerquem l’autosuficiència, o sigui, la capacitat de cuidar un hort sense dependre dels productes del mercat. Llavors, ens adonem que el bacillus no encaixa, ja que ens és molt difícil d’obtenir pel nostre compte. Si cerquem per internet, aquest comunal de coneixement a l’abast de tots, segur que trobarem alguna proposta per autofabricar bacillus. Però difícilment convenci. És un procés complicat que no és a l’abast del comú de la gent.

Una altra opció per a tractar l’hort és el tabac. És una planta exuberant, resistent, apta per a l’hortolà més principiant, i molt efectiu per a les plagues. I és que el tabac mata, diuen els paquets de cigarrets; mata els fumadors i també mata un gran ventall d’insectes de l’hort. Sens dubte és una eina al nostre abast, potent, de fàcil maneig, que ens permet elaborar el propi tractament de forma autònoma i autosuficient. Ara bé, depèn de com l’utilitzem es pot vulnerar fàcilment les regles del joc ecològic.

Un bon dilema, doncs. Apa, a jugar!

 

Horticultura open source

Refarm The City és una comunitat d’usuaris que desenvolupa un software de codi obert per planificar tots els aspectes que intervenen en la gestió quotidiana d’un hort, i dissenya els dispositius electrònics que l’acompanyen: plaques base construïdes amb Arduino, biosensors d’humitat, llum i temperatura…

El resultat és ni més ni menys que un hort digital, en versió casolana, barata i open source. També és un projecte d’àmbit global, actualment en actiu a Barcelona, París, Beijing, Lisboa, Nova York i Buenos Aires. Tant el software com els dispositius de hardware i el wifi estan en procés de desenvolupament permanent, són projectes comunitaris.

Ja la tenim aquí, horticultura open source. T’hi atreveixes?

css.php