Category Archives: Hort ètic

Posts on es concep l’hort a espai on representar i transmetre valors. Per a una major descripció del terme, feu cap al capítol de l’Hort ètic

La nostra ponència a les IX jornades lleidatanes de filosofia moderna de Lleida

Hem penjat el contingut de la conferència que vam realitzar el dia 8 de març de 2014 a Lleida, en el marc d’unes jornades de filosofia sobre el Treball. Podeu llegir la conferència en els següents enllaços, en català i en castellà.

El treball i l’hort urbà. De la necessitat al desig

El trabajo y el huerto. De la necesidad al deseo

 

 

 

 

Una cuca de llum

cuca de llum

Avui hem trobat aquesta cuca de llum, quina alegria! Diuen que un dels indicadors que tenim a l’abast per saber l’estat de salut d’un territori és la presència de la cuca de llum (font), en ser un animal molt visible i a la vegada sensible als insecticides. Trobar-nos-el ens motiva a seguir perseverant en l’ús de tractaments ecològics.

Entre els animals “bons” de l’hort, la cuca de llum és quasi l’ideal de bondat… per la màgia de la seva lumininscència, i pels cargols que retira de la circulació. També perquè és una espècie que recula a molts indrets, almenys a l’horta de Bellvei quasi no en queden, fet que li dóna un valor afegit, una alegria suplementària veure’l habitar el nostre hort.

M’ha vingut la fantasia de convertir l’hort en un criador de cuques de llum, que en crïin moltes, moltíssimes, i que després repoblin tota la zona…

Hort urbà: decreixement o nova revolució industrial?

En resposta a l’exposició Apunts (a punt) per al Decreixement, que ens proposa el Centre cultural La Casa Elizalde a través del grup d’artistes i poetes Cargol treu banya.

L’exposició Apunts llença una reflexió -artística- al voltant del decreixement, com a concepte i com a moviment. Com a concepte, ens introdueix als seus diferents eixos, l’econòmic, el polític i el social, que plantegen conjuntament una crítica aferrissada a la societat del consum, i en general al consens general sobre el creixement il•limitat. També se’ns mostren experiències concretes, un ventall d’iniciatives i moviments locals que han fet seu el discurs decreixentista, com són Can Masdeu, Tarpuna, Can Piella, Coop57, la Cooperativa Integral Catalana i l’Àurea Social, entre d’altres.

No volem entrar ara i aquí a explicar el concepte del decreixement, altres ho han fet, podeu fer cap aquí, o aquí. Tampoc és la nostra intenció, tal i com s’intueix pel títol, elaborar una crítica sobre el decreixement, el seu discurs, també altres ho han fet. En realitat, la crítica a la tesi del decreixement s’ha formulat des de molts angles; a nosaltres ens agradaria ressaltar la que llença el grup cooperatiu de las Indias, en un article titulat ¿Decrecimiento o abundancia? David de Ugarte hi contraposa la lògica de l’escassetat, atribuïda al decreixement, a la lògica de l’abundància, pròpia segons ell de l’Economia directa i el mode de producció p2p, que considera com a model capaç de superar les contradiccions del creixement en l’economia capitalista.

Però més enllà del debat sobre el concepte en sí, sobre el decreixement com a discurs, nosaltres volem entrar a parlar de les praxis concretes, dels moviments que han adoptat aquest mateix discurs. I sobretot, d’aquells que ho han fet des de l’agricultura urbana, com és el cas d’alguns dels que s’han esmentat anteriorment. Volem preguntar-nos si el que fan pot explicar-se des del decreixement, o existeixen altres marcs econòmics, polítics, socials, altres discursos on les seves praxis gaudeixin d’un encaix més satisfactori.

Al llibre Elogi de l’Hort Urbà elaborem un relat propi del treball a l’hort. Horts de lloguer, de balcó, municipals, comunitaris, socials, terapèutics… tot un boom que mirem d’explicar. Preguntem als hortolans per què són allí, per què cultiven l’hortet, què els motiva. Tractem d’entendre com vivencien aquest treball, aquesta activitat productiva normalment no laboral, més aviat lúdica (hort generatiu). Analitzem el vincle entre aquests productors i els seus productes (hort reproductiu, hort identitari), descrivim l’actitud experimentadora dels hortolans (hort creatiu), el seu goig per l’autosuficiència (hort autoproductiu), pel treball en comú i entre iguals, en xarxa, especialment en el cas dels horts comunitaris i socials (hort coproductiu). I arribem a la conclusió que l’hort té un component simbòlic que desborda l’hort real, que sobrepassa de forma exagerada la praxis concreta, literal, allò que es veu a ull nu.

L’hort és un joc, considerem. Un joc per grans i petits, on representem valors ecològics, conviccions espirituals, on expressem lluites polítiques i antipolítiques, on fem treball de dol migratori, on assagem una nova forma de produir i consumir. Un nou mode de producció. Però que no necessàriament és decreixement. La nostra proposta parla de l’Economia directa, basada en el coneixement lliure, la reducció de l’escala de producció, el fabbing, una economia d’abast global però personalitzada, sotmesa a innovació constant i desenfrenada, travessada per la tecnologia i l’altíssima productivitat, on el treball assalariat es redueix dràsticament però en un context d’abundància material i social. Aquesta tardor es va realitzar a l’Ateneu Candela, a Terrassa, un cicle de conferències sobre aquest temàtica, sota el títol: La producció col·lectiva a Terrasa. Passat, present i futur. Recomanable, emocionant.

Avui per avui, una realitat embrionària, però que pugna per implantar-se a partir d’una nova revolució industrial. I mentre despunta, es visibilitza ja a l’horitzó, nosaltres juguem al nostre hort, produïm simbòlicament, assagem futur, ens entrenem tot divertint-nos. No tant a decréixer, com a plantejar un nou sistema econòmic i social que substitueixi definitivament el capitalisme.

La mostra de Cargol treu banya es podrà visitar a La Casa Elizalde del 12 de novembre al 20 de desembre de 2013. El dia 12 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre es farà un debat titulat ‘Tot sembrant decreixement, 8 col·lectius que ja el conreen’, que comptarà amb representats d’alguns d’aquests moviments.

Els dilemes de l’hort urbà

L’hort és un espai de joc on cadascú marca les pròpies regles. Regles sobre el que es pot fer i el que no, i també sobre els objectius que es plantegen. Per un hortolà, guanyar serà sinònim d’obtenir una gran collita, per un altre, la victòria consistirà en descobrir que una parella de gripaus han triat el seu estany per fer-hi la posta. Per un tercer hortolà, en canvi, el joc perseguirà els dos objectius a la vegada.

En realitat, la complexitat del joc pot ser extraordinària, tant que sovint s’estableixen regles de joc contradictòries. Fet que ens situa en dilemes complicats que requereixen meditació -que també forma part del joc, per suposat.

Un dels dilemes pot aparèixer quan contraposem les regles de l‘hort ètic i les que apunten a l’hort amb D.O. pròpia. Per exemple, quan cerquem un tractament adequat per a l’hort ecològic o un que encaixi millor en les regles de l’hort autosuficient. No sempre són solucions coincidents. Vegem-ne un cas on es contraposen: bacillus versus tabac (a la imatge, la capsa és bacillus i la planta de la dreta és tabac).tabacibacillus

El bacillus thuringiensis és un dels productes fitosanitaris més respectuosos amb el medi ambient, i amb les persones. És altament específic per a erugues, es degrada ràpidament sense generar residus, i no té termini de seguretat. És a dir, es pot tractar i collir el mateix dia, sense riscos per a la salut. Així, s’adapta fidelment a les regles del joc ecològic. Però el nostre joc és més complex, hem dit. En aquest cas també cerquem l’autosuficiència, o sigui, la capacitat de cuidar un hort sense dependre dels productes del mercat. Llavors, ens adonem que el bacillus no encaixa, ja que ens és molt difícil d’obtenir pel nostre compte. Si cerquem per internet, aquest comunal de coneixement a l’abast de tots, segur que trobarem alguna proposta per autofabricar bacillus. Però difícilment convenci. És un procés complicat que no és a l’abast del comú de la gent.

Una altra opció per a tractar l’hort és el tabac. És una planta exuberant, resistent, apta per a l’hortolà més principiant, i molt efectiu per a les plagues. I és que el tabac mata, diuen els paquets de cigarrets; mata els fumadors i també mata un gran ventall d’insectes de l’hort. Sens dubte és una eina al nostre abast, potent, de fàcil maneig, que ens permet elaborar el propi tractament de forma autònoma i autosuficient. Ara bé, depèn de com l’utilitzem es pot vulnerar fàcilment les regles del joc ecològic.

Un bon dilema, doncs. Apa, a jugar!

 

Trampa per salvar talpons

Els hortolans som hortolans arreu, i sempre, no descansem, encara que marxem de vacances… Quan l’Ángel va trobar aquestes trampes per talpons, de casualitat, mentre era de viatge a Galícia, no va dubtar a portar-ne. Si estaven en una botiga d’un poblet rural gallec, va pensar, és que funcionen. I sí, tenia raó!

foto12

I és que el talpó és un dels principals malsons de l’hort, de les carxoferes, les patates, les bledes, els calçots, les cebes, els porros… no paren de fer galeries i cruspir-se tot allò que hi ha sota terra. I això que són uns animalons molt simpàtics, els hàmsters de l’hort… però tenen gana, com tothom… i es reprodueixen a gran velocitat…

Aquest és el procediment per a la trampa en qüestió: es localitza la presència de talpó i es cava per trobar la galeria, com podeu veure a les imatges. Llavors es col•loca una trampa en cada sentit de la galeria, com si es tractés de la seva continuació. A l’extrem de cada trampa es col•loca un esquer, per exemple poma. I es tapa amb terra. La trampa té una porteta per on el talpó pot entrar, però no és capaç de sortir, de forma que queda atrapat. Però viu!

foto10

Fins ara el que fèiem era localitzar la galeria i posar-hi verí. Sí, un mètode molt dràstic, però no en sabíem cap altre… Sí que hi ha certes estratègies per allunyar-los, com ara plantar alls, estramoni (planta talpera), o fins i tot aparells electrònics d’ultrasons. En un espai concret poden resultar efectius, poden allunyar aquests animalons. Tanmateix, en un conjunt d’horts com el nostre, tan sols aconseguim desplaçar-los d’un hort a l’altre, i el problema segueix sense resoldre’s.

Aquesta trampa, doncs, promet. Sobretot des del punt de vista psicològic. Resoldrem un dilema moral, que és intrínsec de tot hortolà: poder produir verdures [hort generatiu, hort amb D.O. pròpia] i a la vegada respectar el principi de la vida [hort ètic]. Per un costat, la trampa ens permetrà treure pressió demogràfica de talpons al conjunt dels horts, i podrem salvar la collita; per l’altre, donarem una segona oportunitat a aquests petits éssers vius, que tenen tot el dret del món de seguir fent de les seves.

En aquest cas, els alliberem a una riera de la zona. Quin goig i quina felicitat!!! (almenys la nostra…)

La granota del meu hort

En aquest vídeo podeu veure la reina de l’estany, devoradora d’insectes que fa por. M’agrada descobrir-la, quan es creu camuflada entre fulles del nenúfar… M’agrada pensar que s’hi sent bé, que és a casa seva, que l’hort és també el seu lloc [Hort ètic].

css.php