Category Archives: Divulgació

Intervenció de Frederic Cuscó a la presentació del llibre

Hem volgut compartir amb vosaltres el parlament que va fer el psicòleg Frederic Cuscó durant la presentació de l’Elogi de l’hort urbà a Vilafranca. Amb el seu permís, el publiquem de forma íntegre. Va ser intens escoltar-lo, i ha estat intens tornar-lo a llegir de nou. Esperem que també ho sigui per als lectors del bloc i del llibre.

————————————————————————————————————

Bon vespre a tothom.

Intervenció d'en Frederic Cuscó

Intervenció d’en Frederic Cuscó

El títol del llibre és ben èxplicit i m’agrada perquè és honest, molt clar: “Elogi de l’Hort urbà”. I a mi, en certa manera, em toca, ara, fer un elogi de l”Elogi de l’hort urbà”. Però també haig de dir que m’ho han posat fàcil, l’Albert i la Vanessa: és fàcil, com podreu comprovar, fer una bona collita, arreplegar una bona recol•lecció d’arguments per elogiar el llibre.

Si a mi em fessin escollir un subtítol, em quedaria amb una pregunta, que es pot trobar en un paràgraf, que trobo tan senzilla com genial,:

Què fem cultivant un enciam amb tan esforç quan podem anar còmodament a la botiga?

En certa manera el llibre és una exhaustiva i interessant resposta, o manat respostes, ben escrites, i amb la gràcia afegida de les il•lustracions de la Natàlia, la germana de l’Albert.

I els mateixos autors apunten:

Des de ben endins una veu insistent ens impulsa a cultivar; ens fa falta, ens agrada, ens hi sentim atrets…

I és que, i en això coincideixo amb una idea que transmeten els autors al llarg del llibre, crec que tots portem un hort a dins. Penso que només fa falta que ens trobem amb alguns pams de terra de la que poder disposar i alguna cosa t’impulsa a sembrar i plantar i veure què passa.

Jo mateix recordo, de nen, anar a la cuina on la mare guardava les patates, enterrar al pati alguns trossos grillats, i anar regant i esperant a veure què passava.

Recordo l’emoció de la primera vegada que vaig veure com es començava a esquerdar la crosta de terra per on creixeria la patatera. Perquè clar, poses aquell tros de patata pansida, grillada, que et sembla que no té cap altre destí que no sigui les escombraries, i al cap d’unes setmanes es va convertint com per art de màgia -al llibre comparen l’hort amb l’escenari d’un mag- en una ufanosa i prometedora planta.

Així que al cap d’un temps d’espera -que com a nen que era se’m va fer etern- vaig poder collir entusiasmat unes patates, com aquell que desenterra un tresor (des d’aleshores, com molt bé podeu endevinar, tinc una debilitat manifesta per les patateres). Si he de dir la veritat, les patates que van sortir amb prou feines arribaven a la mida d’una nou, però sens dubte són les patates que m’he cruspit amb més il•lusió de la meva vida.

Però clar, com esmentava abans, quan ets un nen els mesos que transcorren des que poses la patata grillada fins que reculls el tresor, equivalen -com a mínim- a anys del món dels adults. De manera que, amb alguna pesseta estalviada, vaig anar a la botiga de llavors que encara hi ha al carrer de la Cort i vaig dir: no sé que vull sembrar però ha de ser d’alguna planta que abans d’un mes ja pugui collir-ne alguna cosa. Em van vendre un sobret amb llavors minúscules i altre cop, màgia potàgia, al cap d’un mes de regar-les cada dia vaig poder assaborir els raves que eren els més bons del món mundial. Perquè tal com diu el llibre: “un tomàquet collit del propi hort pesa més, és més dolç, alimenta més, i és més bonic…

Em ve el pensament, també, una llarga filera de torretes i recipients de tota mena que la meva iaia Palmira tenia, amb flors, bitxos, menta…, i com de forma ritual les anava regant quan s’acostava el capvespre. Crec que més que per gaudir de les flors -que també- responia a la necessitat o plaer de plantar i cultivar. Ella vivia a Vilafranca però provenia d’un entorn rural. Quan de bon matí el dissabte de mercat entraven els carros plens de verdures pel carrer de Sant Joan la iaia sortia amb un cabàs a recollir els fems -les cagarades dels matxos- i en un racó del pati ella anava mantenint un petit femer.

També penso, sense anar més lluny, amb la meva mare, que fa unes setmanes m’ensenyava tota orgullosa tres tomaquets menuts com un pèsol que li creixien en una torreta.

I cada vegada conec més persones -entre elles amics, família- que per diversos motius fan anar algun hort o planten alguna cosa: aquesta és la veritat.

Tot i que també, de forma experimental, vaig plantar alls, cebes, tomàquets, faves…. sóc ben conscient que no és ara el moment d’explicar les meves batalletes, no patiu…

Però es pot veure que no puc estar més d’acord amb l’explicació de l’Albert Vidal i la Vanessa Prades:

Des de ben endins una veu insistent ens impulsa a cultivar; ens fa falta, ens agrada, ens hi sentim atrets…

Tots dos són psicòlegs, col•legues, i al llegir el seu llibre m’he trobat amb un recurs didàctic que jo sempre agraeixo quan llegeixo llibres especialitzats de psicologia, que és la descripció de cassos i exemples concrets.

És molt agraït per qualsevol lector que, juntament amb les explicacions teòriques i hipòtesis, s’introdueixin noms propis i experiències personals que, per una banda ajuden a justificar i aclarir l’explicació teòrica i, per altra banda, per la curiositat natural que tenim els humans, són rebuts com si fossin una oportuna llaminadura. Així ens podem trobar, per exemple: “El cas d’en Jaume: la conspiració de la sopa de farigola” o “El cas de la Mima i el David: cultivar descalç”, “El cas de l’Albert: els seus cinc ceps” El llibre està farcit de cassos amb ocurrents subtítols. A que venen ganes de llegir-lo?

Hi ha explicacions teòriques molt interessants, hipòtesis, intuïcions i deduccions… però a més a més, doncs, és un llibre que toca de peus a terra -com no podia ser d’altra manera, tractant-se d’horts- i incorpora molts testimonis, el resultat d’hores i hores de conversa amb hortolans. De totes aquestes converses i en surt un calidoscopi de motivacions i raons diverses, de tots colors, però totes -està clar- conflueixen en la importància que ha adquirit l’hort en la vida quotidiana de cadascú.

El llibre es troba dividit en capítols atenent a la diversitat de motivacions, finalitats, i intencions. I això, des d’un punt didàctic també és un encert. Tot i que com matisen ells mateixos “no es tracta de compartiments estancs… hem evitat en tot moment segmentar la realitat més del necessari”. Els capítols són els següents: Hort identitari, hort migratori, hort lent, hort generatiu, hort amb denominació d’origen pròpia, hort ètic, i hort espiritual.

Per posar un exemple. Primer capítol: Hort identitari. Comença així:

És pràcticament impossible cultivar un hort sense deixar-hi la nostra petja, la del peu i la de l’ànima. L’hort és un espai que modulem constantment, on creem idees i les duem a terme, on queda reflectida la nostra voluntat i la nostra idiosincràsia…

Vaig llegint el llibre i no puc més que arrepentir-me d’haver fet el ronsa quan un amic (que es va quedar sense feina i ja fa temps que s’està convertint en un autèntic hortolà, de la qual cosa tots en sortim beneficiats) em proposava, no fa gaire, de compartir un hort amb ell, assegurant-me que cadascú tindria el seu tros, cadascú ho faria a la seva manera… I jo em vaig quedar sense dir ni sí ni no, i ell que és molt discret i gens pressionador –suposo que per això som amics de tota la vida- no va insistir.

Perquè a mesura que vas llegint el llibre vas trobant molts al•licients i motius per dedicar un temps a cultivar l’hort. Des de l’hort com a recurs indispensable d’alimentació -com a “modus vivendi”- a l’hort més reivindicatiu o ideològic com va ser -tal com l’Albert i la Vanessa esmenten al llibre- l’hort que es va crear a la Plaça de Catalunya en el moviment del 15 M i que jo, personalment, no puc deixar d’associar a una coneguda consigna del Maig del 68 que deia: “Aixequeu les llambordes i hi trobareu la platja”. La recuperació o redescobriment de la naturalesa, del nostre vincle amb ella, com a reivindicació i com una proposta de futur.

Com és natural, i això és un plus, no falten al llibre, connexions amb el món de la psicologia. Parla de psicomotricitat, de com es treballa la motricitat fina desgranant mongetes, per exemple. Parlen de l’estrès del pas de temps. O diuen: “Els errors -parlant de l’hort- no són absoluts. L’any vinent ho podem tornar a intentar”. És veritat, l’hort sempre et dona altres oportunitats i això vol dir que pots experimentar el plaer d’aprendre. El llibre parla de llibertat i creativitat, com per exemple a “El cas d’en Carles: faig i desfaig” on el Carles afirma: “A l’hort ningú em mana, ningú em condiciona, és un espai de llibertat. És el meu espai, on faig i desfaig, que m’inspira. Aquí creo, faig les coses com a mi m’agrada fer”.

Terry Harting, especialista en Psicologia ambiental en una entrevista que llegia ahir mateix ressaltava “l’efecte restaurador de conrear hortalisses en terrasses o testos, només cal que vagin a veure horts urbans i hi veuran somriures. Conrear la teva pròpia verdura millora la salut mental”. Ell observa que “en entorns laborals on no hi ha espais verds i de vegades ni tan sols una finestra amb llum exterior –està pensant sobretot en països nòrdics- els empleats s’afanyen a posar a les taules cactus, ficus… el que poden”. I concloïa: “Qualsevol contacte amb la natura restaura en alguna manera la nostra psique“.

Al llibre “Elogi de l’hort urbà” es parla de psicologia, sí. Però també de mongetes del ganxet i de tomàquets de Montserrat, no us penseu. O de les conserves com una fórmula de sempre per: “compensar la inconstància productiva de l’hort i distribuir l’aliment al llarg de l’any. D’aquesta manera la casa de l’hortolà es converteix en un rebost agraït i generós. Un lloc segur, que referma conviccions i sovint apaivaga temors” . No em direu que això no és poesia: “la casa de l’hortolà es converteix en un rebost agraït i generós… un lloc segur…. apaivaga temors”.

En fi, no seria una bona presentació si us expliqués tot el llibre. Però que sapigueu que tothom hi té cabuda: “El jubilat que vol continuar sent productiu, el migrant que intenta integrar el seu passat rural, l´estressat que cerca vida pausada, la urbanita que pretén ser autosuficient, l’executiva que creu en una ètica de solidaritat i d’ajuda mútua o també la persona òrfena de religió que anhela espiritualitat.”

El llibre segueix una perspectiva tan àmplia que tothom s’hi pot sentir acollit. Oi que enteneu per què he dit al començament que era fàcil trobar arguments per elogiar l”Elogi de l’hort urbà”?

És conegut l’aforisme de Benjamin Franklin que diu: ”El temps és or” en el sentit d’esprémer cada minut per tal d’obtenir el màxim rendiment, pensant en la màxima productivitat. Però, llegint llibre, et vas convencent que potser sigui millor acollir-se a la proposta pausada i natural de l’hort, a la seva lentitud. De manera que en comptes de dir “El temps és or”, potser sigui millor dir: “El temps és hort”, acabat amb “t”.

La meva enhorabona als autors, l’Albert i la Vanessa, i també a l’editorial Andana -el Ramon- i a la Natàlia il•lustradora.

I el meu agraïment a tots vosaltres per haver-me escoltat.

Moltes gràcies.

Frederic Cuscó i Campllonch

Crònica de la presentació del llibre a Vilafranca del Penedès

El 15 de novembre va ser el dia escollit per la presentació del llibre de l’Elogi de l’hort urbà. L’acte va resultar tot un èxit d’organització i d’assistencia -la sala ben plena, unes cinquanta persones. La paraula la va prendre en Ramon Nadal, l’editor. La seva intervenció va ser breu, orientada a la obertura de l’acte i expressant la plena convicció en el projecte que es presentava. Va donar pas a la intervenció d’en Frederic Cuscó, psicòleg. El parlament d’en Frederic va ser emotiu, divulgatiu també, ja que va exposar sintèticament les línies bàsiques del llibre, que va valorar des del seu vessant de psicòleg. Però sobretot va ser una intervenció centrada en ell, en la seva experiència subjectiva. Va compartir moments de la infància, o moments també més recents, relacionats tots ells amb les plantes de l’hort i el seu cultiu. Va llegir alguns fragments del llibre, casos de persones que hi surten, i també fragments que li havien tocat especialment: “no em direu que això no és poesia, oi?”, va arribar a dir. Per nosaltres va ser molt intens, escoltar-lo, el nostre més sincer agraïment.

Llavors, havent acabat, va parlar la Vanessa en nom dels dos autors. La nostra intervenció va tenir diferents moments, una primera part on reflexionàvem al voltant del projecte, del seu inici, del significat que té per a nosaltres. La segona part la vam dedicar a exposar el contingut del llibre, llegint alguns dels casos que hi apareixen. Mentrestant, anàvem passant amb projector les nou il·lustracions del llibre, en el seu format original.

El torn de preguntes va resultar interessant. Vam parlar d’horticultura terapèutica, dels horts com a espai de trobada, fins i tot del projecte d’horts urbans de Vilafranca. I de molt més. El temps [lineal] va posar límit a l’acte, que va concloure amb un aplaudiment i la posterior dedicatòria de llibres, ritual imprescindible en tota presentació!

Des d’aquí volem agraïr moltíssim la presència de tots els assistents, de les persones properes i de les que no coneixíem. Moltes gràcies a tots ells!

Presentació del llibre a Vilafranca

El proper divendres 15 de novembre fem la primera presentació del llibre, a Vilafranca del Penedès. Serà a 2/4 de 8 del vespre al centre cultural de l’Escorxador. Anirà a càrrec de Frederic Cuscó, psicòleg.

Adjuntem la tarja de la presentació, cliqueu-la si la voleu veure de més de prop.

Targeto2

Ecotendències Cosmocaixa

El dimarts 12 de març vam ser a Cosmocaixa, participant en l’espai de debat Ecotendències. Hi érem per presentar el nostre projecte de recerca sobre horts urbans, i anunciar que publicàvem un llibre sobre el tema.

Es varen presentar deu iniciatives relacionades amb l’Alimentació, la Salut i el Medi Ambient. Eren projectes molt variats, tots ells innovadors, que podeu consultar aquí.

Curs al jovestiu: Un hort a casa

foto3Aquest mes de juliol hem col·laborat impartint un taller sobre horts urbans, organitzat per l’Ecoxarxa Penedès, i emmarcat en les jornades del Jovestiu2013, que organitza l’Ajuntament de Vilafranca. El taller es desenvolupa al llarg de quatre sessions, dirigides alternativament pel Carles, l’Eduard, la Maria, l’Albert i la Vanessa. Ha comptat amb un públic jove, de 16 a 29 anys, dotze persones en total, interessades en aprendre a cuidar un hort urbà. A la primera foto, som a l’espai Antena, on fem la formació més de caire teòric. Al fons, la Vanessa i el Carles.

Per nosaltres ha estat tot un debut. Volíem posar en pràctica el treball que hem desenvolupat al llibre, desplegar-ne el contingut, assajar un mètode àgil però incisiu, capaç de transmetre sense caure en l’espessor d’una classe teòrica. El punt de partida va ser realitzar un test. Un test on els participants assenyalaven el seu acord o desacord amb expressions de diversos hortolans, al voltant sempre dels motius pels quals eren a l’hort.
foto4
A la imatge de la dreta es pot observar el moment del test. Potser un pèl feixuc, llarg, hem pensat que una opció seria escurçar-lo.

Un cop els participants van haver respost a les 45 qüestions del test, vam fer una posada en comú: Què us ha sortit? Què és el que més us motiva de l’hort? I per què?

Aquest moment va ser molt emocionant… tres anys de treball que se’ns retornaven en boca de noies i nois adolescents, quan ens explicaven les seves motivacions -i alhora en prenien consciència. Quan expressaven els seus valors, descrivien les arrels familiars, reivindicaven el goig de crear els propis productes, també quan s’adonaven que eren a l’hort per motius relatius al ritme del temps, o fins i tot travessats per neguits espirituals.

Ens vam sorprendre mútuament, ells descobrint-se a sí mateixos, descobrint també els demés, el que compartien i el que els diferenciava, i nosaltres constatant altre cop la profunditat d’una acció tant humil com era cultivar….
foto5
En aquesta darrera imatge som a un dels horts municipals, on posem en pràctica els coneixements adquirits. En aquest cas, l’Albert mostra al grup diverses eines de cultiu.

css.php